Un any més, per a commemorar l’Aplec del Puig del darrer diumenge d’octubre, l’Oratori de Sant Felip Neri de València ha organitzat la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, una celebració en valencià que tindrà lloc al migdia a l’església del Monestir del Puig, on, com és habitual, es posarà una rèplica dels Furs de València davant de l’altar durant l’acte eucarístic. L’homilia anirà a càrrec de Pau Grau, pastor de la Primera Església Evangèlica Baptista de València. S’oferirà especialment pels difunts Mn. Emili Marín, Vicent Diego, Joan Rigol, Lluís Carles Jiménez, Carles Cerdà, Júlia Salvador i Alfons Llorenç.
Després, hi haurà un Acte Cívic Valencianista, promogut pel Centre Pare Tosca de València, als jardins del Monestir del Puig, situats a la façana sud-oest de l’edifici. S’hi llegiran textos fonamentals del Regne de València i l’exconseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler i Marco, durà a terme la intervenció «Llengua i Furs: els dos pilars fundacionals de la identitat valenciana». Tot seguit, es farà el toc de la Muixeranga.
Declaració de lleialtat valencianista
A més, des del 2022, també s’hi llig la «Declaració de lleialtat valencianista» per a renovar «la lleialtat al poble valencià», del Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori. Un document que en el primer punt assenyala: «Des de la fundació del Regne de València per Jaume I, els valencians constituïm un poble entre tots els que habiten el món. Diferent, però no superior ni tampoc inferior als altres: amb la mateixa dignitat i drets». I continua: «Som hereus d’un preciós patrimoni —natural, cultural i polític—, que hem rebut per tradició i que tenim el deure de conservar, desenrotllar i transmetre amb responsabilitat a les noves generacions».
A més, remarca: «Tenim una manera particular de vore el món, de sentir-lo i de viure’l. I una llengua pròpia, el valencià, que estimem entranyablement i de la qual volem fer un ús normal i ple, sense restriccions». «Posseïm una constitució històrica, els Furs, instituïts pel rei en Jaume i abolits el 29 de juny de 1707 per mitjà un decret infame i humiliant, que va privar els valencians de les seues llibertats i els va sotmetre “por justo derecho de conquista” a les lleis de Castella i a l’absolutisme polític», subratlla.
Així, afegeix, que «fa quaranta anys, el 1982, el poble valencià, en exercici del seu dret d’autogovern com a nacionalitat històrica, va recuperar parcialment la seua sobirania política amb l’Estatut d’Autonomia».
En el segon punt, la Declaració afirma que «tot això comporta per a nosaltres, ciutadans del País Valencià», les següents actituds i accions: «Ens comprometem a preservar la nostra personalitat col·lectiva —“qui perd els orígens, perd identitat”— i a lluitar fermament pels drets nacionals del poble valencià»; «defenem l’Estatut i el conjunt d’institucions d’autogovern que configuren la Generalitat, malgrat les mancances i deficiències del règim autonòmic actual, enfront dels plantejaments que propugnen la recentralització de l’Estat espanyol»; «exigim que siga derogat el decret d’abolició dels Furs, encara vigent, i que s’encete el procés de reintegració o actualització foral, començant per la recuperació del nostre dret civil dins de l’actual marc institucional»; «proclamem que els valencians, com a nació històrica que som, tenim dret a decidir lliurement la forma de federar-nos amb els altres pobles de les Espanyes i de tota Europa, i així contribuir a fer possible la pau i la justícia en el món», i «afirmem sense ambages que l’autèntic valencianisme ha sigut, és i serà sempre social i democràtic, respectuós i dialogant, universalista i integrador».
«Visca la pàtria valenciana lliure, en unió fraternal amb tots els pobles!», conclou la Declaració.
