El 30 de juny s’acaba la moratòria als desnonaments prevista pel decret llei de «l’escut social», dictat en els pitjors moments de la Covid-19. Si el consell de ministres espanyol no la prorroga, el resultat pot suposar «un tsunami de desnonaments», en paraules de Pura Peris, directora general d’Emergència Habitacional en funcions, en una entrevista al Diari La Veu. I soles queda un consell de ministres que puga prendre la decisió
Per açò, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) s’ha convocat una concentració, aquest dimarts a les 8 de la vesprada a la plaça de l’Ajuntament de València, per tal d’exigir que s’amplie la moratòria «mentre els mecanismes de protecció previstos en la nova llei d’habitatge entren en funcionament», explica José Luis González, membre d’aquesta plataforma a La Veu.
Segons la memòria judicial, en el primer trimestre del 2023 van produir-se 1.010 desnonaments al País Valencià, 15 cada dia hàbil judicialment. A escala estatal, les xifres pugen fins als 7.579, el que implica una mitjana de 101 diaris. «Si açò s’ha produït amb la moratòria, què pot passar si es lleva? Les conseqüències socials poden ser desastroses», incideixen des de la PAH.
I per a «conseqüències socials desastroses» es refereixen també a vides humanes. El lema de la campanya per la moratòria és «aturem desnonaments i evitarem suïcidis» no és cap hipèrbole. El passat 9 de maig es feia pública la mort d’un home de 54 anys a Paiporta. Va llançar-se per la finestra del seu pis just quan s’aproximava la comitiva judicial que venia a fer efectiu el desnonament.
I no és un cas aïllat. Des de la PAH han documentat un mínim 55 suïcidis –sis d’aquests al País Valencià- que es troben directament vinculats a processos de desnonaments des del 2010. I aquests podrien ser només la punta de l’iceberg. «El suïcidi sempre té causes multifactorials, però cal que ens adonem de l’estrés i l’ansietat que pateixen les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat –expliquen des de Psicòlegs sense Fronteres, una entitat que col·labora amb la PAH en l’ajuda psicològica als afectats per desnonaments-. La pressió, el fet de veure que no saps què passarà i tot aquest malestar genera un dolor emocional tan gran que pot portar a tenir pensaments o actituds suïcides».
Aplicació de la nova llei d’habitatge
«La nova llei d’habitatge està vigent des del 26 de maig, però a la pràctica encara no s’està aplicant, bé perquè els jutjats no ho estan fent, bé perquè les administracions encara no han posat en marxa els protocols per fer efectiva la intermediació que la llei obliga en cas que un gran propietari intente fer fora una família vulnerable», explica González.
Així mateix, des de la PAH demanen que aquesta intermediació «no siga un simple tràmit administratiu» i «servisca per garantir drets de forma efectiva».
Per açò, els activistes per l’habitatge exigeixen que es mantinga tant aquesta moratòria com també la moratòria hipotecària, que protegeix milers de famílies que van perdre casa seua per una execució hipotecària però que poden mantenir un sostre mentre no se’ls trobe un habitatges social alternatiu. En aquest cas, la moratòria finalitza el 15 de maig del 2024.
