El País Valencià viu una situació de «regressió democràtica preocupant». Aquesta és, si més no, l’anàlisi que es fa des de la Comissió 9 d’Octubre, la plataforma que agrupa una vintena d’entitats socials, sindicats i partits i que des de fa més de vint anys organitza la tradicional manifestació per la Diada Nacional.
L’arribada de l’extrema dreta al govern de la Generalitat, de la mà del PP, ha vingut acompanyada d’una allau de casos de censura –com el que es va viure a la biblioteca pública de Borriana-, atacs a la llengua i un qüestionament de l’Estatut –i més concretament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua- i la mateixa democràcia parlamentària, amb una «violència verbal tavernària des del faristol de les Corts». Una violència que «després es tradueix en agressions físiques», com les que va patir un regidor de Compromís a Tavernes de la Valldigna ara fa dos dies.
Davant d’aquest panorama, descrit pel portaveu de la Comissió 9 d’Octubre i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, durant la roda de premsa per presentar la manifestació que eixirà el pròxim dilluns a les 6 de la vesprada a la plaça de Sant Agustí de València, la Comissió reclama «la unitat de tots els demòcrates per evitar escenaris de regressió com el que ja estan patint alguns països europeus».
Des de la Comissió han recordat el treball judicial que estan fent contra les agressions, ja que són acusació popular a la causa contra els feixistes que van atacar aquesta mateixa marxa, però del 2017. Però han recordat que «la mobilització social és imprescindible i aporta victòries», i com a exemples ha posat la reculada de Vox a l’intent de censura de revistes en valencià de la biblioteca i la també retirada de la moció per llevar Alacant del domini lingüístic valencià.
Una comissió plural
Durant la roda de premsa també han pres la paraula altres representants d’entitats que hi formen part, com Amparo Piquer, qui en nom de Compromís ha recordat la por de la gent LGTBI per l’increment de les agressions a la seua comunitat i ha condemnat l’agressió patida pel seu regidor de Tavernes.
Maria Nebot, d’Escola Valenciana, ha denunciat l’intent de revifar un antic i fals conflicte sobre las señas de identitdad. «I ho dic en castellà perquè és així com ho diuen ells sempre», ha recalcat Nebot, just abans de reivindicar les llengües com a «pont, oportunitat i cohesió social».
En nom d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà ha recordat que «ja vam sobreviure al pacte del PP amb Unió Valenciana i ara també ho farem, però ens caldra mobilitzar-nos».
El to més social de les reivindicacions l’ha posada Beatriu Cardona, de la Intersindical Valenciana, que ha denunciat mesures com les rebaixes impositives a les grans fortunes, el manteniment de les privatitzacions sanitàries i el menysteniment de la classe treballadora, a més del masclisme. «Hi ha un partit al govern que és negacionista de la violència masclista, i açò costa vides».
