El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) ha incorporat Guillem Agulló i Salvador al seu “Mapa del Terror” com a víctima del terrorisme d’extrema dreta. El reconeixement arriba 33 anys després de l’assassinat del jove de Burjassot (l’Horta Nord), mort la matinada de l’11 d’abril del 1993 a Montanejos (l’Alt Millars) després de rebre una punyalada al cor per part d’un grup de neonazis.
Covite recull en la fitxa biogràfica del jove valencià que Agulló tenia 18 anys, era estudiant, nadador i activista antiracista i antifeixista. Militava en els col·lectius SHARP i Maulets, i era una cara coneguda dels moviments juvenils combatius de la València dels anys noranta. Segons la documentació incorporada per l’associació, un grup d’extrema dreta va anar a buscar-lo durant unes vacances de Pasqua amb amistats i el va atacar fins a acorralar-lo en un carreró, on Pedro Cuevas Silvestre li va clavar una navalla al cor.
L’entitat subratlla que no es va tractar d’un enfrontament casual, sinó d’un atac premeditat motivat exclusivament per la ideologia de la víctima. Els agressors, segons els testimonis de l’època, van abandonar el lloc cantant el “Cara al sol” i fent la salutació feixista, un fet que reforça el caràcter polític del crim. Amb aquesta incorporació, Covite assumeix de manera explícita una interpretació que durant dècades han defensat la família d’Agulló i nombrosos col·lectius memorialistes i antifeixistes del País Valencià.
La decisió també reobre el debat sobre el tractament judicial del cas. L’Audiència de Castelló no va aplicar en el seu moment l’agreujant d’odi ni va reconéixer una motivació política en l’assassinat. La justícia va considerar els fets com una “baralla juvenil” i només va condemnar l’autor confés del crim, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó, dels quals només en va complir quatre. La resta d’implicats van ser absolts.
La família de Guillem Agulló va patir durant anys amenaces, telefonades, pintades i altres formes d’assetjament per part de l’extrema dreta. A més, diversos col·lectius han denunciat al llarg del temps la revictimització que va comportar una part de la cobertura mediàtica del cas, amb informacions que, lluny de contribuir a aclarir els fets, van ajudar a despolititzar l’assassinat i a afavorir el relat exculpatori dels agressors.
La trajectòria posterior de Pedro Cuevas va alimentar encara més la indignació social. L’assassí confés d’Agulló es va presentar l’any 2007 en les llistes del partit ultra Alianza Nacional a les eleccions municipals de Xiva (la Foia de Bunyol). Posteriorment, també va aparéixer vinculat a la coneguda com a Operació Panzer, contra una cèl·lula neonazi que disposava d’un arsenal d’armes i un llançagranades, encara que finalment els acusats van resultar absolts després de l’anul·lació d’unes escoltes telefòniques.
L’assassinat de Guillem Agulló va commocionar la societat valenciana i va marcar tota una generació. Per a molts joves, el crim va evidenciar que el feixisme continuava actuant amb violència en democràcia. Hui, tres dècades després, el nom de Guillem Agulló continua sent un símbol de la lluita antifeixista i de la denúncia de la impunitat de l’extrema dreta al País Valencià. La incorporació al “Mapa del Terror” suposa, almenys en el terreny de la memòria i la reparació simbòlica, un pas per reconéixer allò que durant anys es va intentar negar.
