La dona, representada per Pedro Picazo, de Consell Abogados, va obrir en 1993 un compte de valors en Caixa de Sagunt -ara Bankia- per a dipositar els seus estalvis, sense cap intenció d’invertir ni especular, ja que no disposava de coneixements financers. Així que va confiar amb el personal de l’oficina i va arribar a contractar 52.000 euros en participacions preferents.
A més, entre 2003 i 2011, la dona va vendre en tres ocasions participacions preferents de Bancaixa i obligacions de l’entitat. Totes aquestes adquisicions de productes financers, segons consta com a provat en la sentència, les va dur a terme la dona seguint les indicacions dels empleats.
Després d’estudiar els fets, i escoltar les diferents parts, el jutge estima que el banc va cometre dol per aconseguir el consentiment de la víctima en l’operació de bescanvi, “tant perquè va actuar de mala fe, com perquè, per mitjà dels seus empleats, va maquinar per a enganyar a la demandada perquè prestara el consentiment”.
En aquesta línia, considera que el fet de fer signar a la dona diversos documents, entre els quals es trobava un pel qual rebutjava sotmetre’s al test de conveniència, “fou un abús de la confiança per part de l’empleat”.
Així mateix, assenyala que en la carta que se li va remetre per a canviar les preferents per accions, ʹúnicamentʹ es feia referència als aspectes positius de l’entitat de crèdit, però no es donava cap informació sobre el passiu. Sobre aquest tema, indica que és cert que la dona podia obtenir aquesta informació en internet, però tractant-se d’una persona de 85 anys en aqueix moment, sense formació i sense accés a internet, difícilment podria recaptar aqueixa informació, i d’allò més normal, era que actuara tal i com ho va fer, acudint a l’oficina per a informar-se per mitjà de la persona de la seua confiança en aquesta matèria.
El magistrat considera que Bankia va emprar “paraules o maquinacions insidioses” capaces de moure la voluntat de l’altra part, induïda per error provocat, doncs solament s’informava dels aspectes favorables per al client, i s’ocultava la mala situació econòmica de l’entitat.
Així, acorda declarar la caducitat de l’acció d’anul·labilitat dels contractes d’adquisició de participacions preferents i obligacions subordinades -de 1993 a 2008-; la nul·litat dels contractes d’oferta de recompra i subscripció d’accions de Bankia; i condemna l’entitat a restituir a la víctima 45.015 euros.
