Raimon Ribera / València.
Les jornades celebrades a València al voltant de Solimed 2016 clogueren ahir diumenge al migdia després de dos dies de tallers i conferències en les quals van participar diferents polítics, activistes i acadèmics de la mediterrània. L’encontre tractava d’analitzar la situació de crisi i d’emergència humanitària que s’està patint al nord d’Àfrica a conseqüència dels conflictes bèl·lics dels darrers anys.
El punt central, al voltant del qual ha girat el debat al llarg d’aquests dies, ha estat el cas omís que s’està fent de la Convenció de Ginebra de 1951, per part dels estats signants i la vulneració de drets humans, per part de la Unió Europea respecte a aquells que sol·liciten dret d’asil. Segons s’ha dit, els acords signats entre Alemanya i Turquia han convertit en paper mullat les regulacions del dret a l’asil que es van acordar el 1951 amb l’objectiu de garantir l’asil de tot aquell que, per qualsevol motiu, es trobara sota risc de desaparició forçosa en el seu país. Amb aquests tractats, que contemplen la possibilitat del retorn en calent d’aquells que arriben a Europa o el reassentament en altres països, s’està construint un mur de contenció a les fronteres de la Unió Europea, que està deixant en situació de desempar aquells que fugen de la guerra, fonamentalment a Síria.
De fet, segons ha assenyalat Inés Díaz, Responsable de l’Àrea Jurídica de Red Acogel, el sistema de repartició que funciona actualment està obstaculitzant la posada en marxa dels protocols de la Convenció de Dublín de 1990, en el que es racionalitzen els processos de postulació de sol·licitants d’asil d’acord amb la Convenció de Ginebra, i a més, està produint un sistema que penalitza els països fronterers amb el país d’origen, on es concentren la major part dels refugiats.
Pel que fa a l’estat espanyol, s’ha assenyalat el fet que davant els abusos i actuacions que s’estan duent a les fronteres de manera il·legal davant la normativa europea, no hi haja cap sentència judicial que ho condemne, per això s’està instal·lant una legalitat paral·lela que està servint per tancar les fronteres de la UE i que ja es du a terme des de fa més d’una dècada. Aquest model, assenyala Helena Maleno, parteix de la conversió de les fronteres en espais de guerra on es restringeixen els drets civils, com és el cas de la frontera de Melilla, que ha servit com un laboratori a xicoteta escala del que s’està fent actualment a la frontera amb Turquia.
Així, el catedràtic en filosofia, Javier De Lucas, ha volgut fer èmfasi en la importància del discurs jurídic i les categories de les quals en fa ús, que són les que després és corporeitzen en institucions i subjectes que apliquen i se’ls aplica la llei quan es distingeix entre un migrant i un refugiat, el primer per ser negat i exclòs, el següent devaluant-lo i mostrant-lo com el causant d’un conflicte, quan el que hi ha darrere són desplaçaments forçats no per lliure elecció. Aquest discurs, assenyala, es fa des de la tolerància de l’altre que no és reconegut com un igual, des d’una perspectiva de tolerància i no de reconeixement, alhora que occident presenta un discurs cosmopolita. També, s’ha mostrat crític amb aquells que fan ús del discurs de l’efecte crida per justificar l’incompliment dels acords internacionals, ja que considera que aquest discurs seria una mena d’apologia del delicte per ser una crida a l’incompliment de la legalitat internacional vigent.
