Des de La Veu del País Valencià entenem que la identificació del problema és senzilla, però que allò que realment ha d’aportar quelcom positiu a la nostra societat és la cerca de solucions, de models creatius que ajuden a desenvolupar una convivència millor basada en el respecte i la solidaritat. Per això hem estat a una de les moltes escoles que creuen en una innegociable educació pública, de qualitat i, al nostre país, en valencià.
Convidats pel seu director, Vicent Moreno (actualment president també d’Escola Valenciana) arribem a l’escola Jaume el Conqueridor de Catarroja, una escola pública i en valencià que enguany ha encetat un model que fa anys que es desenvolupa al País Basc i a Catalunya, les Comunitats d’Aprenentatge ( a partir d’ací CA).
Una definició freda d’aquest tipus de projecte podria ser: “Una CA és un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una Societat de la Informació per a tothom, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els espais, inclosa l’aula.” Si atenem a aquesta definició podem vertebrar el nostre model en tres línies bàsiques de funcionament: 1, la transformació social i cultural; 2, l’aprenentatge dialògic i finalment l’educació participativa de la comunitat.
Els pares hi col·laboren en el procés educatiu
Sobre aquest darrer punt caldria fer una esmena per recordar que al punt 7 de l’article 27 de la Constitució Espanyola (que tan aferrissadament defensen les hordes guvernamentals espanyoles) diu: “Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els termes que la llei establesca”, res més a dir.
Tornem però a l’escola. En entrar, res fa la impressió que siga una escola diferent, de fet l’única diferència és el model de treball, però sí que s’aprecia la participació de la comunitat ja que és complicat dur endavant, per exemple, un hort com el que hi tenen o construir un rocòdrom sense la col·laboració dels pares. Ens rep el seu director qui destaca: “Res es pot fer sense gent que tinga il·lusió sobre el projecte en qüestió”.
Evidentment la il·lusió ha de ser generada per un equip de professionals, disposats a continuar en la seua formació i capaços de convéncer la comunitat educativa que un projecte així és ben possible. El funcionament del centre és mil·limètric. Tothom sap quina funció ha de fer, en quin moment i perquè. Així, es garanteix la participació activa de tota la comunitat i, per tant, la distribució de les tasques. Ens sorprén veure a l’escola pares, mestres, alumnes, voluntaris, iaios…i tots treballant per a millorar el procés educatiu, açò és, precisament, la base de les CA: que tothom s’implique. És ací on trobem ja la primera referència a un dels punts destacats de la definició proposada, la transformació social i cultural.
Moment de l’entrevista amb la cap d’estudis Montserrat Payà
Una de les qüestions que més ens van sobtar és el concepte de somni. Montserrat ens explica què vol dir, ja que pot semblar quelcom utòpic i tots sabem la valoració social que aquest concepte rep, “el somni és el tipus d’escola que volem. Tots ens reunim i somniem com volem la nostra escola, els pares, els alumnes, els professors, els voluntaris…fins i tot ho vam proposar als alumnes de magisteri de la Unversitat de València.” “A partir de la classificació dels somnis – continua explicant- apareixen les comissions, formades per un mestre que farà de coordinador i un pare/mare que exercirà de secretari/a. Les decisions que es prenguen en aquesta gestora han de ser posteriorment ratificades pel Consell Escolar”. Un exemple que demostra aquest fet és que si estem parlant d’una escola ubicada a un edifici antic, amb certes mancances d’espai i de manteniment, es crearà una comissió d’infrastructura encarregada de vetllar per la seguretat i la garantia de poder continuar-hi fent escola. Qualsevol lector s’haurà adonat ja que tot aquest organigrama el que fa és, com diu Montserrat: “Democratitzar l’escola”.
Per a parlar sobre el segon punt vam entrar (i agraïm la cordial col·laboració) a les aules, al cor del procés educatiu, per ser testimonis en primera persona del funcionament d’aquest projecte. L’aprenentatge dialògic és el procediment coherent amb el conjunt de la definició que emmarca l’activitat educativa. L’objectiu és l’aprenentatge, seguint els principis de diàleg, comunicació i consens igualitari. En aquest model però, s’amplia notablement l’espectre, ja que la participació activa de tota la comunitat educativa fa necessari el diàleg i l’entesa de totes les parts. Vam tenir el plaer de parlar amb una de les mestres que fan possible aquest procés, Carolina Ramos i Castillo. Reconeixia que aquesta manera de treballar ” et canvia la perspectiva, ja que no solament has de pensar com a mestre, sinó també com a pare”. Segons Carolina, “obres la ment per al procés educatiu. La participació activa dels pares fa que no sols hages de parlar amb un company per a realitzar una activitat, també ho has de fer amb ells i això obri una manera de fer diferent però enriquidora”. Algú pot pensar que l’aparició de pares o voluntaris a l’aula pot ser sospitosa d’intrusisme, ja que lògicament han de prendre decisions en certs moments. Carolina ens reconeix que “s’han de saber posar els límits. Una bona gestió, però, ho fa possible”.
L’aprenentatge dialògic fa que tota la comunitat s’eduque dins el marc d’aquest diàleg tan necessari per a créixer com a societat. Els membres de la comunitat aprenen a comunicar-se d’una manera natural, creixen posant en comú els seus pensaments, els seus ideals i fins i tot els seus sentiments. L’esperit crític necessari per a entendre aquest món es desperta quan hom és capaç de reflexionar en comú amb altra gent, quan som capaços de defensar les nostres idees des de l’educació, des del més profund respecte pel que pensa el company i des del desig constant de gaudir de l’aprenentatge. Això es garanteix quan som capaços d’educar les futures generacions amb la importància del diàleg i això és, ni més ni menys, que el model de les CA.
El darrer punt, l’educació participativa de la comunitat, n’és la característica fonamental ja que participen i intervenen a l’aula en tot moment els agents que poden millorar un aprenentatge determinat. L’espai esdevé un lloc comú on conviuen tots els membres de la comunitat educativa, pares, mares, voluntaris i, evidentment, el professorat que és el que té la responsabilitat bàsica. L’acció coordinada de tots els membres farà que cadascú aporte la seua experiència, el seu saber i la seua visió del món per compartir-la a l’aula. Vam assistir a l’execució d’aquesta teoria i volem fer ressò de la importància del mètode. És emocionant presenciar el desenvolupament sincronitzant d’una classe qualsevol. Els voluntaris hi participen sempre amb la supervisió professional del mestre i, com reconeix la presidenta de l’AMPA, “és perfecte perquè treballar amb un grup reduït és una eina imprescindible per a la bona educació dels xiquets”. Tenim la possibilitat de parlar amb ella, un testimoni importantíssim ja que és la part innovadora d’aquest procés. Es mostra integrada, participativa i completament convençuda d’aquesta manera de treballar.” Com a pares tenim l’oportunitat de saber realment què és una escola i això és un luxe que hem d’aprofitar”. Segons la presidenta es fa realitat la bidireccionalitat del procés d’aprenentatge “perquè l’aportació personal que reps és tan important com el que tu pugues aportar”. Quasi emocionada confessa: “Realment cada xiquet és un món, cadascú té unes necessitats i és important adonar-se d’això”.
Com no podia ser d’altra forma, el seu director vol difondre el model i col·laborar a la seua posterior consolidació, per això ens demana publicar un missatge: “Des de la nostra escola obrim les portes de la CA a totes les escoles perquè qui ho desitge ens visite un dia en directe i ens coordinem per aconseguir que entenguen el procés de transformació en CA”.
La Veu del País Valencià vol contribuir al canvi social i està amb aquells que així ho entenen o ho intenten. L’escola Jaume el Conqueridor de Catarroja és un clar exemple d’aquesta voluntat de transformació social, del somni d’una educació pública, de qualitat i en valencià i és per això que volem fer difusió d’una manera d’entendre l’educació en què tothom s’ha de veure involucrat, on el respecte pel company es fa patent a cada aula i en cada membre de la comunitat educativa. El model que han creat en aquesta escola és una mostra evident que, a pesar de la destructiva política educativa del PP, encara queda lloc per a aquelles persones que somnien en una educació millor i són capaces de fer-la realitat. La més sincera enhorabona.
Més informació ací:
