El 1791, per intentar que no es publiqués l’obra de Thomas Paine, «Els drets de l’home», el govern britànic va intentar comprar els drets d’autor. L’editor es va negar a vendre’ls-hi. L’any següent, després de publicar-se la segona part de l’obra, el govern va provar amb una tàctica més directa: acusar Paine de difamació sediciosa. Indignat, Paine va enumerar el contingut del seu llibre —la denúncia del frau i de les guerres i la promoció de la pau universal—, i va afirmar: «Si tot açò és difamatori, que en el meu epitafi diga “difamador”».
Aquesta «anècdota» ha servit d’obertura del manifest que una activista d’Amnistia Internacional ha llegit davant del consolat dels Estats Units a València, al carrer del Doctor Romagosa, on un centenar de persones s’hi han concentrat per demanar l’alliberament immediat de Julian Assange i la retirada de tots els càrrecs.
«Resulta grotesc que, gairebé 20 anys després, pràcticament cap persona responsable dels presumptes crims de guerra comesos pels EUA durant les guerres de l’Afganistan i l’Iraq haja rendit comptes i, menys encara, haja estat processada; i, en canvi, un editor que va treure a la llum aquests crims s’enfronte a una possible cadena perpètua», han continuat des d’Amnistia Internacional. Per a l’ONG de defensa dels drets humans, el cas d’Assange és «una amenaça» a les llibertats de premsa i d’expressió i suposa «un greu precedent» per a tots aquells periodistes d’investigació, editors i denunciadors que són indispensables a l’hora de posar llum a les activitats dels governs per tal que puguen retre comptes, un «dret a saber» que, recorden, és de «tota la ciutadania» i és «indispensable» per a garantir la salut democràtica.
Amb aquests arguments, des d’Amistia Internacional s’han convocat concentracions davant de les ambaixades i els consolats dels EUA a diferents ciutats del món, per tal d’exigir al Tribunal Superior de Londres, que aquest dimarts revisa la demanda d’extradició presentada pels EUA, que la denegue, així com al govern estatunidenc que retire tots els càrrecs i l’alliberament immediat d’Assange, qui a l’abril farà cinc anys que es troba empresonat en règim d’aïllament al penal d’alta seguretat de Belmarsh, on es tem que la seua salut física i mental s’ha deteriorat perillosament.
Amnistia Internacional recorda que Assange no és ciutadà dels Estats Units ni ha violat cap llei d’aquest país trobant-se sota la seua jurisdicció, pel que, amb la seua persecució, «el govern estatunidenc es comporta com si tinguera jurisdicció en tot el món per a perseguir qualsevol que reba i publique informació de les seues actuacions indegudes». També posa en dubte les promeses dels EUA de no tancar-lo en règim d’aïllament ni en una presó de màxima seguretat, donat que mateixes fonts governamentals han parlat de «possible revocació d’aquestes garanties». A més ha recordat els plans de la CIA per segrestar o assassinar Assange quan estava refugiat a l’ambaixada de l’Equador o els casos d’espionatge i seguiments a familiars o al mateix advocat. «Més que un processament judicial pareix una revenja», ha afirmat l’ONG.
