El passat mes de febrer, el Ministeri d’Interior espanyol, del qual depén la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, publicava l’anunci de licitació del projecte de condicionament en centre psiquiàtric penitenciari de la presó a mig construir de Setaigües (la Foia de Bunyol), començada pel govern de Zapatero per alleujar la saturació de la de Picassent (l’Horta Sud).
L’hospital psiquiàtric penitenciari tindrà una capacitat per a 500 persones en privació de llibertat i diagnosticades amb trastorns mentals, les quals podran ser desplaçades dels seus territoris per complir-hi condemna, tot i que l’article 12.1 de la llei penitenciària dicta que «s’ha de procurar […] evitar el desarrelament social».
Al mes de maig, el representant de la plataforma «Salut mental fora de les presons», Javier Vilalta, responsable de l’Associació Àmbit, va reclamar que la Generalitat s’opose al centre de Setaigües perquè «contravé» tant la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU com el pacte autonòmic i l’estratègia estatal de salut mental.
Es tracta, a parer seu, d’un macrocentre que «recorda els del segle XIX». «Aquest model no cap en la nostra societat: ho diuen més de 200 entitats que representen les ONG de l’àmbit penitenciari, les associacions de familiars i les de professionals de psiquiatria i medicina legal», va recalcar Vilalta.
«Tant l’OMS com els experts rebutgen aquests macrocentres on les persones estan lluny de casa», ja que això, «dificulta l’acompanyament tan necessari en la seua rehabilitació», va advertir.
La vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la reunió que va mantindre amb Vilalta i altres representants de la plataforma, va rebutjar el «macrocentre» de Setaigües i va defensar un model de tractament comunitari, «amable» i pròxim per a les persones amb trastorns de salut mental. Un model basat en infraestructures xicotetes tant si són residències com centres diürns per evitar el «desarrelament».
Mulet lamenta que el govern esapanyol no paralitze el centre de Setaigües
El senador de Compromís, Carles Mulet, va preguntar al govern espanyol si pensava continuar la construcció del megacentre psiquiàtric penitenciari de Setaigües, al qual s’oposen bona part del sector penitenciari i de la salut mental.
El govern ha contestat que «el Ministeri de l’Interior té entre els seus objectius la millora de les condicions de vida de les persones privades de llibertat i garantir els seus drets, especialment les persones que per patir alguna malaltia mental es troben internades en dependències psiquiàtriques penitenciàries. En aquest sentit, es construirà el nou Hospital Psiquiàtric a Setaigües, que substituiria l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Fontcalent, amb una modificació prèvia del Pla d’Amortització i Creació de Centres Penitenciaris (PACEP), en la qual s’està treballant en aquests moments».
Mulet ha recordat que, segons les entitats vinculades a la salut mental, «la construcció d’aquest centre reforça una sèrie de valors que són totalment contraris als que, des de fa temps, es defensen de manera clara i repetida des de les diferents institucions espanyoles i internacionals implicades en aquest àmbit». Perquè «les estratègies d’intervenció que es duran a terme en aquest centre psiquiàtric penitenciari, van en direcció totalment oposada a la que marquen tant organismes estatals (com l’Estratègia de Salut Mental SNS, la mateixa Direcció General d’Institucions Penitenciàries, la Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària, APHDA, AEN, Societat Espanyola de Psiquiatria Legal, o l’Estratègia de Salut Mental del País Valencià, com internacionals (ONU, OMS i Consell d’Europa)».
El senador ha assenyalat que tots aquests organismes «advoquen per proporcionar a persones amb trastorns psiquiàtrics contextos que faciliten la màxima oportunitat de recuperació personal i social, mitjançant equips que treballen en dispositius assistencials inserits en el medi comunitari, en la xarxa general d’atenció del SNS i dels Serveis Socials, evitant les institucions de gran grandària i aïllades del context de vida diària, que signifiquen la marginació i risc de màxima exclusió d’aquesta població».
En aquest sentit, ha asseverat que «les presons no poden ser espais per a persones amb problemes de salut mental (especialment en el cas de ser inimputables)». A més, a l’Estat, «ja existeixen dos hospitals psiquiàtrics penitenciaris i no tenen els recursos sociosanitaris adequats en l’actualitat» i que «la Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària fa anys que denuncia de manera continuada la manca d’una atenció primària a les presons i la falta de personal qualificat en matèria de salut mental».
D’altra banda,«el model espanyol penitenciari per a l’atenció de les persones amb Patologia Dual vulnera de manera clara i repetida declaracions internacionals (ONU, OMS, Consell d’Europa)», ha conclòs.
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
