Alguns semblen haver decidit que el futur de Compromís passa, inevitablement, per una derrota. Res com caure per reconstruir des de zero. Són els que prefereixen alimentar el soroll, fer declaracions incendiàries i afeblir el projecte des de dins, en lloc de posar el muscle per reconstruir-lo.
Cal dir-ho clar: la federació de Compromís continua sent necessària. Ara bé, només tindrà sentit si arriba amb canvis profunds, que vagen molt més enllà d’un simple pedaç per cosir un desgavell. Necessitem canvis de fons: en el contingut del projecte, en les formes de fer política i, sí, també en els lideratges. No podem repetir vells esquemes, ni funcionar amb dinàmiques de personalismes i egos que han fet més mal que bé. Si realment volem tornar a ser útils al País Valencià, cal intel·ligència política i una mirada honesta a la situació actual.
És hora de deixar enrere les filies i fòbies personals. Ja no val funcionar per simpaties internes ni vetos creuats. Hem d’engegar un projecte col·lectiu que done espai a cares noves, a gent que fa anys que treballa des del territori i que té idees fresques i un compromís real. Perquè els problemes que ens travessen són de pes: la crisi d’habitatge, l’emergència climàtica, la desinversió en educació i sanitat, la precarietat en els serveis socials, la reparació econòmica i humana després de la DANA… I les solucions no poden dependre de governs espanyols que ens menystenen o ens ignoren, que no som una colònia.
Alguns líders, massa centrats en protagonitzar els titulars, haurien de recordar que Compromís no és un joguet personal, sinó la millor eina política que ha tingut el nostre País en dècades. I això implica entendre que el futur no es construeix amb noms propis, sinó amb xarxa, treball conjunt i molta generositat.
Vos dic una cosa? Mireu als pobles. Allí on Compromís continua sent fort és on hi ha regidors i regidores, alcaldies i grups municipals que fan política amb sentit comú, compromís i vocació de servei públic. Però cal mirar-los no amb recel ni tensions per si s’acaben presentant a un procés de primàries (o el que siga), sinó amb admiració i voluntat d’aprendre. El nostre municipalisme ha de ser la base per refer el projecte també en l’àmbit del discurs i de l’estratègia. I això implica apostar pel relleu generacional i ideològic.
També tenim deures interns a Més-Compromís, que ha d’abordar amb valentia el debat sobre com es trien les candidatures. I també tenim un debat pendent dins de Més-Compromís: com triar les candidatures després del congrés de fa un any. En aquell moment, la militància — en contra de l’aparell— va decidir que fora l’executiva qui determinara el model de selecció. Ara, el que cal és que l’executiva assumisca aquest mandat i el porte a terme amb responsabilitat.
Liderar també és això: obeir el que ha decidit la militància. I fer-ho amb valentia, perquè només des de la coherència i el respecte a les decisions col·lectives podrem avançar. Ara és el moment d’estar a l’altura, de fer política de veritat, de teixir futur en comú. Ens va la vida: entre el desgavell i l’oportunitat de tornar a guanyar.
Quique Castelló és portaveu de Compromís per Almenara i membre de l’Executiva de Més.
