El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) en la qual proposa condonar el deute i els interessos pendents dels afectats per la pantanada de Tous del 1982 i els seus descendents. El text reclama que, en l’execució dels comptes generals, el govern espanyol dispose dels recursos pressupostaris necessaris per a condonar els 47 préstecs pendents que reclama l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) als damnificats per aquella catàstrofe. Aquesta quantia està valorada en 639.200 euros segons estimacions fetes.
Mulet ha recordat que «40 anys després de la devastadora inundació que continua viva en la memòria dels valencians és el moment que el govern espanyol siga sensible d’una vegada amb els afectats com s’ha fet en altres ocasions condonant deutes», especialment quan parteixen d’un desastre provocat pel trencament d’una presa en la qual l’Estat va ser considerat responsable civil subsidiari. «En diversos municipis valencians molts ciutadans van haver de començar de zero. Hui encara les seues vídues o fills arrosseguen un deute que en alguns casos no és clar i és il·legítim. És el moment de passar pàgina i tancar aquest episodi», ha afegit.
El senador ha recordat com existeix una proposta del ministre d’Economia i Hisenda del 2008 favorable a la condonació del 100% dels interessos bàsics més els de demora acumulats pendents de devolució i la baixa en els saldos menors de 1.500 euros. Així mateix, declarava fallits els crèdits de les persones que mancaren de recursos suficients per a atendre el pagament de les obligacions. Per al portaveu de Compromís, «veiem com passen els anys, però ni el govern espanyol ni l’ICO afluixen i es continua perseguint a 47 famílies exigint-los el pagament dels deutes. Un procés innecessari i perfectament prescindible després de tants anys i patiment».
«Cal posar fi d’una vegada a aquest episodi»
El govern espanyol, a través de les antigues Entitats Oficials de Crèdit, va atorgar ajudes a retornar per als afectats per la fatídica pantanada, que va ocórrer el 20 d’octubre del 1982. Aquest nefast capítol de la història valenciana va deixar vuit morts i més de 300 milions d’euros en danys materials i que, 40 anys després, encara no s’ha pogut tancar per a 47 famílies pel fet que l’Institut de Crèdit Oficial continua exigint el pagament dels deutes. En molts casos la persona que va concertar l’operació ha mort i la demanda es dirigeix contra la seua vídua, persones ja octogenàries i vulnerables o pensionistes o hereus, que no van tenir coneixement directe d’aquestes operacions. Els interessos del 7% en alguns casos doblen la quantia del préstec.
En altres casos, donat el temps transcorregut, aquestes persones no conserven hui cap documentació que permeta demostrar el pagament dels crèdits i tenen molt difícil poder defensar-se, ja que, a més, les entitats bancàries amb les quals van operar han desaparegut, per la qual cosa no tenen la possibilitat de sol·licitar un justificant. Existeixen casos de persones amb problemes econòmics i que poden veure’s amb embargaments dels seus habitatges i uns altres en el qual són els fills els qui han de posar els diners deguts.
El Tribunal Suprem va sentenciar el 1997 que el govern espanyol havia de fer-se càrrec de les indemnitzacions dels 7.000 perjudicats -incloent-hi les de les famílies de les huit víctimes mortals- com a responsable civil subsidiari del trencament de la presa de Tous.
El 2008 el Consell de ministres va acordar condonar totalment els préstecs que no superaren els 1.500 euros, i per als casos en què van superar aquesta xifra es va decidir condonar l’import referit als interessos, si bé encara hi ha desenes de persones que tenen pendent de resoldre la devolució dels seus préstecs. «Urgeix posar fi d’una vegada a aquest episodi, perquè la reclamació d’un final ha sigut exigida de manera unànime i reiterada per les autoritats valencianes», ha remarcat Carles Mulet.
