Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La diputada i portaveu de Compromís en la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i LGTBI en el parlament valencià, Mònica Àlvaro, ha anunciat hui la presentació d’una iniciativa per tal de demanar al govern espanyol que «accelere l’esborrany de la reforma de la llei de l’avortament, on s’ha de concretar més la regulació de l’objecció de consciència dels professionals de la ginecologia i obstetrícia a l’hora de practicar un avortament».
Segons Àlvaro, «el dret individual del personal facultatiu està assegurat i així ha de continuar sent, però el dret de les dones a ser ateses és irrenunciable. És el seu dret constitucional. I la convivència d’ambdós drets no ha de ser incompatible».
La diputada ha afegit que «aquesta proposició de llei que registrem insta el govern espanyol a fer efectiu el dret a l’avortament i que la urgent reforma de la Llei contemple la violència obstètrica, un aspecte fonamental que passa desapercebut i que afecta moltes dones».
Àlvaro ha assenyalat que els «preocupa que al País Valencià, de 7.784 avortaments en el primer trimestre de gestació comptabilitzats l’any 2019, només dos hagen estat practicats a la sanitat pública, tal com indiquen les dades publicades pel Ministeri de Sanitat en l’informe sobre Interrupció Voluntària de l’Embaràs del 2019».
«Per això, també hem presentat una pregunta a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, demanant dades sobre el número actual de professionals de la ginecologia i obstetrícia en cada departament de salut i quants són objectors de consciència».
«A més a més, volem conéixer en quina mesura està garantit el dret a l’avortament en els departaments de salut de la sanitat pública valenciana, donades les dades a les quals hem tingut accés». ha afegit.
Finalment, ha dit que creuen que «és imprescindible incloure ja el reconeixement de la violència obstètrica com un tipus de violència sobre les dones a la legislació estatal. Aquest és un problema estructural del nostre sistema sanitari, reconegut fins i tot per l’ONU, que necessita una sèrie de polítiques públiques que no poden esperar més», ha conclòs Mònica Àlvaro.
