Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Amb l’assistència d’una setantena de persones, van començar dijous passat, dia 20, els Encontres a Beniarbeig (la Marina Alta), dedicats en aquesta edició a l’Any Joan Fuster, amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’Espai Joan Fuster.
L’acte va estar presentat per Toni González Picornell, de la comissió organitzadora dels Encontres, que va repassar la trajectòria del que hauria de ser la novena edició, si no fora per la interrupció causada per la pandèmia de la COVID-19, i els objectius de l’activitat: oferir al públic un cicle de conferències monogràfic en cada edició, que siga un referent cultural per a la Marina Alta i les comarques veïnes. El presentador va detallar el programa d’enguany i finalment va ressaltar el caràcter obert de la comissió i va cridar els interessats a participar i integrar-se en l’equip de disseny i organització de les jornades.
La intervenció de Francesc Bayarri va constituir, per la seua banda, la inclusió d’un punt de vista inèdit per als Encontres, el del periodista d’investigació. Ell mateix va detallar els diferents vessants d’aquesta activitat i es va centrar en treballs com el que presentava en aquesta conferència en què és el periodista qui comanda els propòsits de la recerca.
Certament, el cas particular dels atemptats contra Joan Fuster és un fet insòlit en comparació a altres actes terroristes. Bayarri va detallar les múltiples dificultats que va tenir per obtenir la informació necessària a l’hora d’escriure el seu reportatge. Concretament, va al·ludir a la brigada encarregada d’investigar el cas, que ha afirmat reiteradament que no en té informació, encara que se sap que en aquell temps elaborava informes escrits sobre els possibles incidents que es podrien produir en partits de futbol entre el València CF i el FC Barcelona a Mestalla. Si els policies escrivien informes sobre fets que ni tan sols encara no havien passat, resulta poc creïble que no hi haja cap document sobre un acte terrorista d’aquella magnitud.
Tot seguit, Bayarri va emmarcar els fets en el context de la violència habitual en aquella València de la Transició i va fer notar que l’atemptat contra Fuster es va produir un dia després del primer atemptat de Terra Lliure a València, en concret contra l’edifici del Govern Civil. La tesi d’una represàlia fa pensar que els autors de l’atemptat contra Fuster van poder tenir accés en vint-i-quatre hores a uns explosius d’altíssima perillositat, cosa que permet apuntar a una autoria que no ha estat mai investigada judicialment ni policialment.
Els detalls de tota la informació a la qual Bayarri va poder accedir sobre aquell acte terrorista contra Joan Fuster, així com altres reportatges sobre el terrorisme feixista d’aquells anys a València i algun capítol més sobre altres temes investigats per l’autor són recollits al llibre Matar Joan Fuster que publica l’editorial Austrohongaresa.
Els Encontres a Beniarbeig continuaran el pròxim dia 3 de febrer amb la conferència del professor Antoni Furió: «El País Valencià des de la Correspondència de Joan Fuster».
