Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El cementeri de Paterna (l’Horta Nord) ha rendit aquest dissabte homenatge a les víctimes de la dictadura franquista, coincidint amb l’inici dels treballs d’exhumació de la fossa 126, la més gran del País Valencià, en què s’espera trobar les restes de 170 persones afusellades entre els mesos d’agost i setembre del 1940.
A l’acte, hi han assistit a la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo; el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i familiars de les víctimes, representants d’associacions de familiars i entitats memorialistes. També ha comptat amb la presència de representants municipals dels municipis de procedència de les víctimes, com ara Massamagrell, Llíria, Alcàsser, Xàtiva, Albal, Manises, Oliva i València, entre altres.
L’inici d’aquestes exhumacions constitueix, en paraules de la consellera, un «pas imprescindible per aconseguir un territori lliure de fosses», que no és una altra cosa que «un país on la impunitat no torne a imposar-se sobre la dignitat, la decència i la veritat». La Conselleria de la qual és titular ha destinat 447.700 euros als treballs de recerca, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic en aquesta fossa.
Es tracta de la segona intervenció que es duu a terme en aquesta fossa, que ja va ser intervinguda parcialment l’any 2012. Uns treballs que van ser promoguts per les germanes Josefa i Carmen Celda Soler, per exhumar les restes del seu pare, José Celda Beneyto, de Massamagrell, que va ser afusellat el 14 de setembre del 1940. Al seu torn, durant aquesta intervenció es van poder enterrar les restes de 42 persones, 38 de les quals eren veïnes de Massamagrell afusellades el mateix dia que José Celda.
«No podem oblidar»
Pérez Garijo ha afirmat que «no podem oblidar», però sobretot, «no volem oblidar que sota aquest minúscul rectangle de terra jauen més de 170 persones assassinades a sang freda i que en l’espai que ens envolta se’n van enterrar més de dos mil durant una matança sistemàtica perpetrada en nom de Déu i de la pàtria».
«Volem que les famílies puguen fer el dol, restablir els vincles més íntims amb el nostre passat, reconstruir una història familiar ocultada pel terror institucionalitzat i per una vergonya imposada», ha subratllat la consellera de Qualitat Democràtica.
Pérez Garijo ha lamentat que 81 anys després «encara hi ha qui voldria que no excavàrem aquesta terra perquè no ho estimen prioritari», una qüestió que la consellera ha considerat «urgent» per restaurar la decència d’un país o fer una mínima reparació quan el temps de la vertadera justícia ja va passar amb la desaparició física dels botxins.
«Per fi, sabem que no van caure en combat o en un bombardeig, ni van morir de malaltia o fam; sabem que una bala perfectament identificable els va travessar i que algú va ordenar que els enterraren sense nom perquè ningú poguera anar a plorar-los o recordar-los».
