L’arribada, puntual, a les nou i quart del matí, de l’exconsellera de Justícia i Emergències Salomé Pradas a la Ciutat de la Justícia de València ha provocat una allau de periodistes, fotògrafs i càmeres que pràcticament l’han llençada per terra. De fet, entre els cops de colze i les empentes, alguns dels professionals de la informació sí que han acabat rodant. Al seu voltant s’han agrupat també les associacions de víctimes que pràcticament la rodejaven amb les pancartes. Crits “d’assassina” a menys d’un metre. Malgrat la tensió, la policia deixava fer.
Pradas, visiblement nerviosa, no ha volgut dir res. Tremolava com una fulla. La seua advocada ha promés declaracions a l’eixida.
Pel que s’ha sabut fins ara, dins la cosa no ha anat massa diferent. Una persona present a la sala explicava que “s’ha afonat” davant de la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que dirigeix la instrucció. Sobre el paper, només ha volgut respondre les preguntes del seu advocat i ha llençat pilotes fora: que ella no dirigia res i que no tenia experiència ni coneixements en emergències, i que tot això és molt complicat. Ha exculpat explícitament el president Carlos Mazón, assegurant que “l’alerta no es va endarrerir per esperar-lo”, sinó “pels tècnics”, ja que ella seguia les seues indicacions “en tot moment”. I ha dit un nom: José Miguel Basset, exinspector en cap del Consorci de Bombers de València –sí, el mateix que, en la comissió d’investigació de la dana de la Diputació de València va dir que els bombers van deixar de vigilar el barranc de Xiva o de Poio per anar a dinar i després va retractar-se i disculpar-se- que, segons Pradas, era qui “dirigia” el Comandament Avançat.
Emilio Argüeso
Molt diferent ha estat l’actitud i presència de l’exsecretari d’Emergències, Emilio Argüeso. Ell no ha arribat puntual, sinó més de dues hores abans del que marcava la citació. La seua arribada ha produït les mateixes allaus i empentes entre periodistes i els mateixos moments de tensió i crits amb els afectats i familiars de les víctimes, però Argüeso ni tremolava ni se’l veia nerviós, sinó més aviat el contrari.
Ja a dins dels jutjats, a la cafeteria de la Ciutat de la Justícia, explicava a qui el volia escoltar que ell no tenia “res a veure” amb l’alarma, que va “passar l’avís” i que una volta declarat el nivell 2 ell “ja no tenia res a fer” i fins i tot va marxar del Cecopi. Si algú tenia responsabilitat, sempre segons Argüeso, era Pradas, com a consellera responsable i presidenta del Cecopi.
Una versió que coincideix amb l’informe pericial del seu telèfon que ahir va fer-se públic i on es veuen missatge on es demostra que ja al matí del 29 d’octubre eren conscients de la gravetat de la situació i el Consell estava perfectament informat.
Les víctimes
A la porta de la Ciutat de la Justícia, fins a un centenar d’afectats i familiars de víctimes mortals s’han mantingut concentrades tot el matí. Els moments de tensió s’han limitat a les entrades de Pradas i Argüeso, quan els han envoltat anomenant-los “assassins”, molts d’ells amb la cara plena de llàgrimes. La policia ha identificat un dels afectats que portava un megàfon des d’on sonava el so de l’alarma, un dels símbols habituals a les protestes i manifestacions, acusant-lo de “negar-se a apagar-lo”. Un extrem que l’afectat negava, assegurant que havien estat els agents els qui li havien estirat el megàfon de les mans, provocant-li un tall superficial i impedint que poguera apagar-lo ell.
L’incident, en tot cas, exemplifica l’estat d’emotivitat extrema que regnava a l’ambient, almenys la primera hora, amb constants crits i molts moments de plors i familiars de víctimes que s’afonaven i es desesperaven. Després, el cansament i la manca d’informació han anat calmant els presents.
Davant de la Ciutat de la Justícia hi havia tres associacions d’afectats –l’Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, l’Associació Víctimes 29 d’octubre, l’Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud- a més dels comités locals d’emergència i reconstrucció i Mai Més València.
Aquesta era, de fet, la primera acció coordinada de forma conjunta entre les diferents associacions, que estan immerses en una confluència que aviat obtindrà més fruits. “Estem parlant molt, hi ha moltes divergències, perquè hi ha molta gent diferent, però tenim un punt on coincidim: que Mazón i el seu Consell han de marxar”, explicava una de les afectades.
