La Universitat d’Alacant acollirà dimecres 10 de desembre un taller dedicat a identificar i revertir els prejudicis lingüístics que condicionen l’ús social del valencià. La sessió, impartida per la lingüista i formadora en dinamització lingüística Marina Macià Pérez, està adreçada a totes aquelles persones que volen reforçar la seua assertivitat lingüística i deixar de canviar de llengua automàticament en situacions en què no cal fer-ho.
L’activitat es farà en dos torns:
— Grup de matí, a les 11.00 h, a l’Aula EP/0-22M (Politècnica IV).
— Grup de vesprada, a les 15.00 h, a l’Aula GB/1005 (edifici Germà Bernàcer).
Segons Macià, “una cosa és voler parlar valencià i una altra és fer-ho: del pensament a la conducta hi ha un pas que requereix consciència, pràctica i eines socials”. La formadora, que en edicions anteriors ha posat l’accent en el fenomen de la valencianocallança, recorda que moltes persones canvien de llengua per inèrcia o per percepció errònia de falta de receptivitat. “Vos sorprendreu de quanta gent està disposada a mantindre una conversa en valencià si no som nosaltres qui trenquem la cadena del silenci”, ha explicat en altres sessions.
El taller parteix d’una premissa clara: les llengües no són només instruments de comunicació, sinó patrimoni cultural i col·lectiu, mecanismes de cohesió i maneres pròpies d’entendre el món. Malgrat que les dades mostren un augment del nombre de persones que afirmen saber parlar valencià, el seu ús social continua en retrocés, especialment per l’hàbit —profundament arrelat— de canviar al castellà en contextos en què no seria necessari.
L’activitat busca justament trencar aquests automatismes. A partir d’exemples reals, dinàmiques participatives i espais de debat, Macià proposarà estratègies per detectar els prejudicis lingüístics, identificar les pressions ambientals que condicionen l’ús del valencià i desenvolupar conductes assertives que permeten mantindre la llengua pròpia en qualsevol interacció quotidiana.
“Si volem que el valencià forme part del nostre paisatge sonor cada dia i a tot arreu, cal que en siguem part activa”, insisteixen els organitzadors. El taller també exposarà els efectes socials del canvi de llengua, tant en l’autoestima lingüística com en la transmissió intergeneracional o en la percepció pública del valencià.
Amb aquesta proposta, la Universitat d’Alacant i la formadora pretenen obrir un espai de reflexió col·lectiva que permeta desmuntar prejudicis, qüestionar hàbits i donar eines pràctiques perquè cada assistent puga fer un ús “ple, natural i segur” del valencià en qualsevol context.
