Deia Niels Bohr que «predir és molt difícil, especialment pel que fa al futur», i no li faltava raó. Les prediccions des dels Oracles de Delfos, Nostradamus, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel i altres profetes bíblics, s’han saldat amb més errades que no pas encerts. És segurament per això que gose jo ara fer la meua predicció, conscients que si els professionals de llegir el futur s’enganyen, jo que només soc un aficionat, també puc errar-la i no serà tan greu.
El que sí que ho pot ser és la reacció dels que puguen confondre el que crec que passarà, amb el que m’agradaria que passés. La reacció dels que puguen creure que la meua predicció va contra la línia de pensament de la gent amb què m’identifique políticament, i especialment en un tema tan sensible. Però això no em farà més prudent.
Jo crec que Mazón no arribarà a ser investigat (imputat). La jutgessa instructora va comunicar a l’audiència que havia arribat a un punt en el qual no podia continuar la línia d’investigació, perquè tot apuntava l’entorn d’un aforat. El TSJ la convidà a continuar indagant. Així ho va fer, fins que finalment va considerar que tenia prou indicis per a imputar Mazón, però que això corresponia al TSJ, i va elevar la petició que així fos.
Tant el ministeri fiscal, com els cinc jutges de la Sala, no han trobat motius. Perquè no s’ha acreditat la seua participació en la presa de decisions d’aquell dia, ni tenia competències per a fer-ho, ja que estaven delegades a la consellera. La culpa in vigilando està al Codi Civil, no al penal. I la responsabilitat penal per omissió, el TSJ no l’ha considerada.
Ací cal fer un apunt. Així com Feijóo diu no ser president perquè no vol, Mazón no va exercir de president per covard. Perquè quan després de la dutxa freda i els dos cafés amb sal, per fi va comparéixer al CECOPI i es va adonar del Cafarnaüm que allò era, havia d’haver declarat automàticament l’emergència catastròfica, assumint en aquell moment el comandament únic que li correspon al cap del Consell. Però en lloc d’intentar resoldre la situació creada per l’autodeclarada incompetència de Pradas i el seu equip, va pensar en com escapolir-se de tota responsabilitat. Per això després d’aquella impresentable compareixença de l’una del matí, li va dir al xofer que el dugués a casa, que volia dormir. No sé si la mona. Però ser un cínic, un poca vergonya i un irresponsable jugador d’avantatge, sembla no ser delicte per al TSJ.
Que el sistema judicial espanyol siga tan garantista és un poc com eixe paper del vàter tan suau i fi, et salva el cul. Però quan la cosa es complica, quan forces un poc, te’n vas a la merda, i acabes amb els dits enviscats.
Soc conscient que les principals associacions de víctimes han celebrat que la investigació torne al jutjat instructor de Catarroja, perquè semblen tenir més confiança en l’inesgotable i punyent treball de la jutgessa, que del que puga decidir-se en instàncies judicials superiors. Tanmateix, diria que la jutgessa està en un atzucac. No pot investigar-lo, i amb el que ha investigat del seu entorn, no hi ha motius, diu el TSJ, per a fer-ho. Crec que eixa via acaba ací.
Però també crec que encara hi haurà una altra decepció. La consellera sí que tenia competències, i a parer meu no les va exercir, o ho va fer de manera tan maldestra que va convertir la catàstrofe natural en un drama amb 230 morts. Poca previsió, pèssima reacció. Ara bé, demostrar cas per cas que la inacció de la consellera va tenir com a resultat directe la mort, serà molt complicat d’establir judicialment. Perquè res no garanteix, que algú que escoltés un ES-Alert a les sis de la vesprada, no baixés igualment al garatge a intentar treure’n el cotxe.
Tem que quan arribe a judici, serà molt difícil una condemna penal. No tinc cap mena de dubte de la responsabilitat de Mazón, Pradas, Camarero, Rovira, etc., en el drama. La responsabilitat política que mereix que cap d’ells ni els seus companys de govern i militància tornen a tenir mai més responsabilitat de gestió pública. La responsabilitat ètica que espere i desitge amb tota la meua força, que no els permeta dormir tranquils ni una sola nit més de la seua vida. Però volent equivocar-me crec que penalment serà complicada la condemna.
Fa molts mesos que mantinc en públic esta opinió, i ara la reafirme amb l’indesitjat suport del TSJ. I també mantinc, que finalment la Generalitat serà condemnada com a responsable civil subsidiària a pagar una milionada als damnificats, i això, gràcies als temps de la justícia i els cicles electorals, ocorrerà amb un govern de progrés al Palau de la Generalitat. I com tots eixos diners minvaran els serveis públics, les inversions i les polítiques progressistes, el govern perdrà les eleccions, i tornaran els responsables polítics de la major tragèdia que ha patit el País Valencià en molts anys. Serà una altra tragèdia, ara política.
