Si s’haguera de decidir un moment en què la situació va fer un gir, aquesta es podria situar, exactament, al dissabte 2 de novembre de matí, quan Carlos Mazón, a l’entrada de la reunió del CECOPI a l’edifici del 112 a l’Eliana, s’abraçava amb l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, propietari del pseudomitjà EDATV.
Aquell dia Mazón va estar més de sis hores reunit amb els seus homes de màxima confiança, paralitzant tota l’activitat del CECOPI –un organisme que inclou des dels serveis d’emergència, cossos de seguretat, la UME o la Diputació entre altres- sense donar explicacions i enmig del caos i la desorganització que han marcat les tasques de rescat i ajuda als damnificats durant tota aquesta crisi.
Què era tan important per a Mazón com per a paralitzar tota la coordinació de les tasques de suport a les poblacions afectades no se sap, però el que sí que s’ha vist és com, des de llavors, l’extrema dreta espanyola ha passat a la contraofensiva en la comunicació i l’acció política, superant la paràlisi dels primers dies, quan van preferir mantenir un perfil baix i no implicar-se massa en una història que era, amb totes les evidències, responsabilitat d’un govern de dretes.
Segons explica sovint el responsable del projecte Pandemia Digital, Julián Macías, especialitzat en controlar l’activitat digital dels propagandistes ultres, Negre ha fet un negoci d’aquest tipus de campanyes de desinformació. No se sap, per ara, si Mazón l’ha contractat directament o si ho ha fet algú per encàrrec, però el que resulta evident és que a partir de l’abraçada del dissabte, tot va començar a canviar.
El «relat» dels fets de Paiporta
Des de llavors, van començar a aterrar a València tots els personatges més coneguts de l’anomenada «fatxosfera». Començant pel mateix Negre, però també Alvise, Ndondo, Ruben Gisbert, Desokupa entre d’altres han començat a arribar massivament a València i, el que és més important, a denunciar «l’abandonament» del poble valencià i fins i tot a inflar exageradament la xifra de morts, com si el desastre no fora prou gran com per necessitar inventar-se dades.
En el nou relat, però, Mazón desapareix de l’equació i totes les ires se centren en la «inacció» de Sánchez i en la seua negativa a enviar més efectius a ajudar les zones afectades per la DANA. Malgrat que hi haja motius per criticar també la gestió de la Moncloa de l’emergència, en el relat ultra queden enrere l’absoluta incompetència de la Generalitat, els bombers forestals sense mobilitzar, l’ajuda externa rebutjada o els alts càrrecs desapareguts enmig de la crisi.
La visita de Felip VI, Pedro Sánchez i Mazón a Paiporta va ser un punt d’inflexió d’aquesta nova estratègia comunicativa. Allí, elements d’extrema dreta infiltrats entre els veïns que protestaven van intentar convertir una explosió d’ira del veïnat, abandonat durant cinc dies a la seua sort, en un «escratxe» al president del Govern espanyol, una lloança del Rei i, sobretot, desviar l’atenció de les responsabilitats de Mazón, que en tot el conflicte semblava desaparegut.
Com aquests ultres van aconseguir saber el lloc i l’hora per on passejaria la comitiva institucional i passar el cordó de seguretat encara és un misteri, però els vídeos i testimonis demostren com la policia va carregar contra els veïns que protestaven i va deixar passar els ultres per parlar amb el monarca o, fins i tot, agredir Sánchez.
Moviments populars sobre el terreny
La massiva presència de moviments populars valencianistes i progressistes a les zones afectades està, en bona mesura, frenant l’estratègia comunicativa de l’extrema dreta. Els vídeos i relats del que realment passà a Paiporta, la confrontació a personatges també responsables com Juan Roig per part d’uns joves, l’enxampada de l’agitador ultra Ruben Gisbert embrutant-se de fang per parèixer «més implicat» o les cassolades contra Mazón, demostren que fora de les xarxes socials, el poder de convocatòria de l’extrema dreta és molt més limitat i que la seua preocupació pels afectats per la DANA es limita al rèdit polític i econòmic que en puguen treure.
A més, el fet que algunes de les seues apostes més fortes s’hagen descobert com a mentida, com és el cas del miler de cadàvers que s’havien de trobar a l’aparcament del Bonaire, també han ajudat a destapar l’estratègia de manipulació.
