Al calor de les mobilitzacions d’agricultors i ramaders de diferents països europeus, el camp valencià es prepara per a un a onada de protestes a partir de la setmana vinent. Per al dimarts 6 s’estan organitzant tractorades i bloqueigs de carreteres per part d’un moviment «sense sigles» –encara que darrere hi haja certa mà de Vox-, La Unió Llauradora pretén bloquejar l’accés al Port de Castelló el dimecres 7 i el dijous 15, a mes d’una tractorada unitària de tot l’Estat i organitzacions per al 21 de febrer a Madrid. I açò sense comptar les convocatòria que s’hi puguen anar afegint.
Entre les principals reivindicacions de llauradors i ramaders –encara que no hi ha una llista única consensuada- destaquen el rebuig a les polítiques europees, principalment aquelles que fomenten el lliure comerç, l’entrada de capitals especulatius a tota la cadena agroalimentària i en general els efectes de la globalització, però també les regulacions ambientals incloses en el Pacte Verd, l’Agenda 2030 i el conjunt de la transició ecològica.
«La Unió Europea ha posat l’interés comercial per sobre l’agrari, fomentant que multinacionals i fons d’inversió dominen el conjunt del marcat agroalimentari i signant comerços de lliure comerç que perjudiquen al xicotet llaurador», explicava el secretari general de la Unió Llauradora, Carles Peris, al pòdcast La Nostra Veu.
Precisament, aquest paper de la Unió Europea l’explica l’exeurodiputat i exmembre de la comissió d’agricultura del Parlament Europeu, Jordi Sebastià: «El lliure comerç és mentida, perquè s’aplica als productes agraris però no a altres, com per exemple els medicaments, però llavors la UE té la PAC [Política Agrària Comú] per tal de finançar als grans propietaris per tal que callen i accepten la política comercial». Una PAC que per cert que Sebastià ha definit com «un fracàs»: «Si tenia els objectius d’assolir la suficiència alimentària, aconseguir una agricultura més sostenible i que els agricultors es pogueren guanyar la vida dignament, hui en dia importem més aliments que mai, els llauradors són més pobres i només s’ha aconseguit avançar en sostenibilitat a costa de fer-ho pagar als productors», ha desenvolupat l’exeurodiputat.
En una línia similar, Nando Durà, llaurador, ha denunciat que «fa 30 anys, quan la rendibilitat era major, les ajudes de la PAC eren més grans, i ara que som més pobres, a sobre, aquestes s’han reduït», el que se suma a les regulacions ambientals, com les dels fitosanitaris, acaben potenciant la competència deslleial: «¿Com pot ser que a nosaltres ens prohibisquen gastar certs productes perquè són nocius, però en canvi sí que es puguen importar taronges que contenen aquests productes? No té sentit».
El professor de la UPV José María García Álvarez-Coque coincideix en la qüestió de la competència deslleial: «No es pot fer globalització i pacte verd a la vegada i a més sense compensacions. En tots aquests pactes [en referència al lliure comerç] sempre hi ha vencedors i perdedors, podem acceptar-ho, però cal que hi haja mecanismes de compensació, i no només aquests no hi són, sinó que damunt, als perdedors se’ls aplica els costos de la transició ecològica». Transició que a qualificat «d’imprescindible», però que cal fer de «forma justa» i «introduint el tema agrícola en el debat ambiental.
Un debat ambiental que no es pot abordar sense incloure el de la seguretat alimentària, en perill, segons recorda Carles Peris, per «la pèrdua de superfície agrària útil i per un escenari canviant en el clima que provoca que no tinguem la mateixa capacitat productiva que fa anys». I açò en un context de inestabilitat geopolítica on cada volta és més difícil garantir que els aliments podran vindre sempre de fora.
Fracàs de l’esquerra
El conjunt d’organitzacions agràries ja fa mesos que preparen la nova onada de mobilitzacions, a les quals s’ha sumat un moviment «espontani» que intenta capitalitzar l’extrema dreta, encara que amb resultats desiguals, atés que en els llocs on ja governen, com el País Valencià, no han destacat precisament per preocupar-se excessivament pel xicotet llaurador.
Nando Durà remarca, en referència a l’emmirallament amb els llauradors francesos que allí «la sindicació és massiva i que quan toquen el pito, tots ixen al carrer, mentre que ací, moltes dels que critiquen que no es fa res, no han vingut mai a cap manifestació». Però també hi ha crítiques al que es considera un «abandonament del camp per part de l’esquerra» i que facilita la penetració de l’extrema dreta en aquest sector.
«Huit anys de Botànic han servit per fer molts carrils bici, però s’ha avançat molt poc en matèria agrària –destaca el llaurador ecològic Enric Navarro,- els canvis legislatius per canviar la compra pública d’aliments no han arribat a temps i iniciatives com els mercats de l’horta, que no deixaven de ser una gota en l’oceà, van fer-se l’últim mes, pel que la dreta els ha revertit». «A la gent progressista que estem al camp, ens han deixat als peus dels cavalls», lamenta Navarro.
