El consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) anunciava ahir l’adjudicació de les obres de l’ampliació a la UTE formada por Acciona Construcción, Jan de Nul y Grupo Bertolín, S.A.U., amb un pressupost de 591.905.762,46 euros. Només saber-se la notícia, tant el Govern espanyol com l’Ajuntament de València «celebraven» la decisió. La delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, remarcava que aquesta ampliació mostra «l’aposta» de l’Executiu pel «motor econòmic de milers de famílies» i destacava que transformarà la infraestructura en el port «més sostenible i més capdavanter de les pròximes dècades al nostre país». Per la seua banda, l’alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, es mostrava «satisfeta» que València «puga continuar desplegant el potencial que té el seu Port» i ho qualificava de «dia històric».
Uns i altres, però, oblidaven fer cap esment a la judicialització d’aquest procés, amb dos recursos judicials de la comissió Ciutat-Port admesos a tràmit pels tribunals. El primer contra la mateixa aprovació de l’ampliació per part del consell d’administració de l’APV el 22 de desembre del 2023, i el segon contra l’inici de la licitació de les obres materialitzada definitivament ahir amb el descobriment de les empreses guanyadores. Açò, sense comptar, és clar, que per ara el projecte consta de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), ja que no queda clar si la DIA del 2007 encara no ha caducat o si és vàlida per al projecte actual i totes les seues modificacions i la institució que ho ha de decidir –Ports de l’Estat- encara no ho ha fet, després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid invalidara que la mateixa APV poguera autoaprovar-se la DIA.
Llavors, quina importància tenen aquests processos judicials en la decisió del consell d’administració de l’APV d’ahir? La principal conseqüència de l’adjudicació és que, a partir d’ara, el conjunt d’empreses guanyadores ja tenen dret a reclamar indemnitzacions en cas que les obres finalment es paralitzen. La quantitat que podrien obtenir dependrà del moment en què es troben les obres en aquell hipotètic moment i les despeses que hagen tingut, però en tot cas, sempre caldrà sumar el seu dret al benefici industrial, que és un 6% del pressupost total. És a dir, que si un tribunal aturara les obres demà mateix, les empreses adjudicatàries ja podrien reclamar 36 milions d’euros d’indemnització sense haver fet res, només calculant el 6% dels pràcticament 600 milions que s’estima que costaran les obres. El precedent d’açò és el tristament famós dipòsit de gas Castor, que es va haver de clausurar pels perills dels terratrèmols que estava provocant i que va obligar l’estat espanyol a indemnitzar amb 1.350 milions d’euros a ACS, l’empresa adjudicatària.
El precedent del referèndum català
Però des de l’adjudicació del Castor han passat moltes coses, i una d’aquestes ha estat el procés català i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Però, què tenen a veure una cosa amb l’altra?
Doncs que l’any 2020, el Tribunal de Comptes, en un procediment fins llavors insòlit, va reclamar 4,1 milions d’euros als membres del govern català per les despeses del referèndum del primer d’octubre del 2017. Aquesta institució va considerar que aquests càrrecs havien provocat una despesa de diners públics en un acte, tot i sabent que aquest era il·legal.
Encara que la Llei d’Amnistia hauria d’eliminar aquells presumptes delictes, la jurisprudència generada per aquest cas seria perfectament aplicable a una possible autorització d’unes obres tot i sabent que poden ser considerades il·legals. De fet, no seria la primera volta que es demanda un càrrec públic per haver provocat un dany patrimonial a l’Estat amb les seues decisions que han acabat generant indemnitzacions, però fins ara, aquesta norma sols s’ha aplicat a càrrecs municipals i per quantitats relativament menors. La primera demanda milionària va ser el 2020 i relacionada amb el referèndum independentista.
El mecanisme implicaria una primera condemna a l’Estat a assumir les indemnitzacions i, després, hauria de ser l’administració la qui hauria d’analitzar el cas i decidir si pren mesures per tal de recuperar els diners.
Tal com explicava un dels advocats de la Comissió Ciutat Port, Antonio Montiel, en una entrevista recent, la plataforma ciutadana s’hauria plantejat enviar burofax als components del consell d’administració de l’APV per tal d’advertir-los de les conseqüències del que estaven fent i que després no pogueren al·legar «desconeixement».
Compromís ho qualifica de «pelotazo»
Qui sí qui ha recordat el risc de generar indemnitzacions ha estat la portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, que ha qualificat l’ampliació del «pelotazo dels nostres dies».
«És un projecte que s’està intentant tirar endavant en base a legislació ambiental totalment desfasada, un projecte que naix judicialitzat des de l’origen i amb una falta de seguretat jurídica flagrant. A més, hem conegut hui que una paralització judicial de les obres podria implicar el pagament d’indemnitzacions milionàries i de responsabilitat penal, un embolic judicial que recorda al que ja hem viscut amb la ZAL», ha explicat la regidora valencianista en declaracions als mitjans.
