El 12 d’agost del 1999, el ramader francès José Bové agarraria el seu tractor i desmuntaria bona part del MacDonald’s del municipi occità de Millau. Aquesta acció, que hui seria aplaudida per una gran majoria dels llauradors europeus revoltats, en aquell moment, per molt que coste de creure, va ser rebutjada per bona part de les organitzacions agràries. De fet, el sindicat de Bové, la Confederació llauradora, és minoritari a l’estat francès, on la conservadora FNSEA, representant dels interessos de la gran agroindústria, continua sent majoritària. Una situació que podria recordar el País Valencià.
On sí que va ser ben acollida l’acció de Bové va ser en els cercles activistes urbans, d’esquerres i ecologistes, que llavors iniciaven un cicle de lluites contra el que llavors va anomenar-se «globalització» i que s’allargaria ben bé una dècada i mitja. Un dels puntals d’aquestes protestes era l’oposició als tractat de lliure comerç.
Una lectura a les anàlisis que es feien fa 10 o 15 anys impressiona per la descripció acurada del que està passant hui i que manté als agricultors als talls de carreteres: «pareix bastant probable que en un context d’obertura, desregulació i caiguda de preus, el model de grans finques basat en un model agroexportador que utilitza agrotòxics seria més competitiu que l’agricultura familiar».
Aquest text es pot llegir en una anàlisi dels afectes del CETA (el tractar de lliure comerç entre la UE i els EUA i Canadà), però se’n poden trobar similars en el cas d’altres tractats de lliure comerç.
Llavors, però, el suport de sindicats agraris a aquestes protestes va limitar-se a organitzacions minoritàries, de caràcter progressista, i la mobilització en entorns rurals va ser ínfima. No hi van haver tractorades contra l’aprovació dels tractats de lliure comerç.
El CETA seria finalment ratificat pel Congrés espanyol el 2017, amb el vot a favor del PP i Ciudadanos, mentre que el PSOE, que s’hi havia mostrat a favor en el Parlament Europeu- s’abstindria. Soles l’esquerra com Podemos, ERC, BNG o Bildu, van oposar-se a la seua aprovació. Llavors Vox no tenia representació.
El tractat al qual sí que Vox va donar suport des del Parlament Europeu –al costat del PSOE, PP i Ciudadanos- va ser el de lliure comerç amb el Vietnam, un acord que ha servit per posar contra les cordes als productors d’arròs valencians. L’extrema dreta també va oposar-se a la Llei de Cadena Alimentària, una norma que prohibeix la venda a pèrdues i que s’aplique de forma eficient és una de les principals reivindicacions de les protestes agràries.
L’estratègia fa aigües
Segons analistes en extrema dreta que han estat estudiant els moviments d’agitació al món rural, l’estratègia de l’extrema dreta en aquest cas ha estat «no presentar-se directament, sinó fer veure que és un moviment espontani, ‘ni de dretes ni d’esquerres’ i ‘sense partits ni sindicats’». Aquests han estat alguns dels missatges més habituals en molts del grups de Whatsapp que s’han creat per organitzar les protestes i també per donar consignes i «colar» propaganda ultra. «El problema és que és una estratègia complicada de simultaniejar amb una capitalització política tan partidista, i quan han intentat fer propaganda pro-Vox, sovint han eixit escaldats. A més, la barreja de missatges com els chemtrails, el catolicisme o el megacionisme climàtic, entre altres mantres ultres ha generat moltes crítiques dels mateixos llauradors». La vinculació de Lola Guzmán –suposada ramaddera independent, iniciadora del moviment- amb Vox ha estat repetidament denunciada als mateixos grups de Whatsapp.
També, l’actuació repressiva dels cossos policials a llocs com Múrcia o León ha generat molts missatges de rebuig als cossos de seguretat, precisament un dels nínxols més importants de votants de Vox, el que sovint ha posat en contradicció als propagandistes ultres en aquests xats.
«A la meua tractorada la gent es negava a repartir el manifest oficial del moviment i veies que no estaven d’acord amb molts dels missatges, encara que òbviament tothom comparteix que que hi ha motius de sobra per protestar.
Mercadona punt d’inflexió?
Enlloc de bloquejar carreteres, els llauradors del País Basc van anar a una central de distribució de Mercadona, assenyalada com una de les causes de la venda a pèrdues a les que sovint es veuen obligats i que, de fet, les grans cadenes de supermercats són de les principals beneficiàries del model globalitzador i de lliure comerç que els estan arruïnant. L’acció dels camperols bascos seria la més similar a la que va fer Bové ara fa 25 anys. Fins aquell moment, no hi havia cap crítica al model de distribució i comercialització alimentària en els diversos manifestos que circulaven.
En un principi, els activistes ultres en els grups de Whatsapp no s’han estat de criticar aquestes accions i fins i tot s’han distribuït notícies falses com que Mercadona havia tancat les portes en solidaritat amb les protestes. Intents de manipulació que han tingut menys èxit a mesura que les accions s’han estès a Lleó i Antequera, on s’han produït importants càrregues policials.
