A les pèrdues humanes i materials a conseqüència de la DANA cal sumar-hi també els efectes emocionals de la catàstrofe. Centenars de milers de persones van viure un trasbals important en les seues vides al qual cal sumar la sensació d’estar desemparat i abandonament institucional.
Diversos informes han avisat ja dels riscos d’increment exponencial de problemes de salut mental a les zones afectades, però per ara els recursos públics s’han limitat a suport psicològic individual per a casos més greus.
Davant d’aquest panorama, diversos col·lectius locals i ONG estan organitzant el que anomenen «trobades de malestars», reunions amb persones afectades on poder parlar col·lectivament de la situació viscuda i com els ha afectat.
La facilitadora de grups Ana Cameros ha fet tàndem amb el psicòleg Javier Erro en alguna d’aquestes trobades i explica el seu objectiu: «Parlar del que ens passa ens ajuda a sentir-nos acompanyades, és més fàcil agarrar-te on ja hi ha més gent agarrada». És una estratègia de sanació que no és exclusiva de desastres com aquest, que impacten simultàniament en una població molt gran, sinó que Cameros recorda que «tots els traumes són col·lectius: si has patit maltractament en la família o abusos sexuals, no ets l’única persona i compartir-ho amb gent que ha patit situacions similars, ajuda molt».
En aquest cas concret, aquesta facilitadora també destaca que «una volta passades les primeres setmanes, on la necessitat de resoldre les urgències materials va soterrar tota la part emotiva, ara comencen a aflorar els sentiments, primer en forma de ràbia, però després de profunda tristesa», per açò, considera important «sentir-nos acompanyades» i «polititzar aquesta ràbia» per tal que no es convertisca en apatia sinó en energia, siga per reconstruir, siga per reclamar responsabilitats. A més, aquesta «connexió emocional» de la teràpia col·lectiva «ajuda a fer comunitat de la mateixa manera que ho han fet les xarxes de suport mutu per a superar les mancances materials».
Parlar i escoltar
La idea d’organitzar aquestes trobades va eixir de forma «molt orgànica, quasi espontània» a partir d’una xerrada organitzada per la llibreria La Repartidora de Benimaclet, on va acudir molta gent de les zones afectades. «A partir d’ací ens han començat a arribar més invitacions d’anar directament als municipis, però la veritat és que no ho hem organitzat massa, potser ho hauríem de fer», confessa Cameros. Altres entitats, com l’ONG Entrepobles, han organitzat també iniciatives similars.
A aquestes trobades no tothom va a parlar. «Hi ha gent que no se sent preparada, però soles escoltar ja té també un efecte reparador», explica a més d’alertar que «no tothom viu els mateixos fets de la mateixa forma».
Açò es dona, en primer lloc, perquè no tothom és igual, però també perquè no tothom parteix del mateix punt: «La tragèdia actual cau i es travessa amb múltiples opressions, és diferent la situació d’algú que té diners per refer-se que qui no en té, o qui no té papers i ha de viure al carrer, però allí pateix persecució policial, o qui ja tenia un problema de salut mental previ, etc.». També el nivell d’afectació és molt diferent. De fet, Cameros defensa que «en certa forma», tots som afectats. «A les trobades ve gent que ha perdut la casa i no es considera afectada perquè no ha patit la pèrdua de cap familiar. Però en realitat, si la resposta social solidària ha estat tan enorme, si tots ens hem menejat tant i ens hem sentit tan interpel·lats és perquè d’alguna forma o altra, la situació ens ha afectat».
