Aquest dissabte s’ha celebrat al centre Octubre de València el consell de seguiment que Diari La Veu del País Valencià celebra anualment. L’acte central de la trobada amb els agermanats del mitjà ha sigut la taula rodona que girava al voltant d’una pregunta: «Com articular el valencianisme mediàtic?», i en la qual han participat una desena de professionals de la comunicació davant vora un centenars d’assistents –presencials i online.
Moderada per Zahia Guidoum, la presidenta de Decidim ha introduït el debat afirmant que la comunicació és «de vital importància», i ha posat com a exemple la cobertura informativa de la DANA. «No tothom al País Valencià era conscient del que estava passant», ha dit, «i això és per alguna cosa». Guidoum ha recordat que les notícies sobre la tragèdia van girar, a nivell estatal –i per tant en l’absoluta majoria dels mitjans amb presència al país–, sobre l’arribada o no de l’AVE de Madrid a València i sobre la possibilitat o no que es desenvolupara amb normalitat el pont de Tots Sants. «Si els valencians i valencianes no tenim un sistema propi de comunicació es projectarà allò que la metròpoli vol projectar de nosaltres», ha advertit Guidoum.
Aportacions
Pel que fa a la participació dels ponents, el primer a parlar ha sigut Joan Escrivà, de la revista infantil Camacuc, que ha proposat «posar el focus en els receptors dels mitjans», intentar ampliar la xarxa de lectors a través de fer conèixer a familiars, amics i gent pròxima en general l’existència i la importància d’aquests mitjans i «posar en valor la gent que defensa el valencià cada dia», ni que siga des de l’anonimat i des de la pràctica natural i no conscient.
De fet, l’objectiu de «fer xarxa» ha sigut compartit per tots els ponents. Sílvia Barroso, directora del diari El Món, ha defensat les aliances amb els mitjans locals i les aliances amb diaris ja consolidats, tal com ha fet aquest diari català amb mitjans de la comarca nord-catalana del Rosselló o amb el mateix Diari La Veu del País Valencià.
Vicent Boscà, director de la revista Saó, admetia «que tenim el país que tenim» i també «moltes realitats sense coordinació». Per això, «o ens traiem les castanyes del foc o no ens les trauran, però com això no passa només tenim com a alternativa posar-nos les piles amb accions comercials conjuntes, compartint continguts, espais i estratègies econòmiques».
Tot amb l’objectiu de fugir del «consum mediàtic madrileny», del qual parlava Joan Canela, periodista en el Diari La Veu, que recordava que els diaris valencians hegemònics estan editats per empreses foranes, fet que ha propiciat «la desconnexió pròpia amb el territori». Per això, Canela apostava per «l’autoinformació» com a objectiu a través de la cooperació i de la creació de xarxes en les quals «tothom se senta representant». Santi Sempere, editor del quinzenal comarcal El Grat, de temàtica cultural i present a l’Alcoià i el Comtat, s’expressava en termes similars i clamava per un lobby per defensar el valencià als mitjans.
Noves maneres de comunicar
A banda d’aquest debat també s’ha parlat de noves maneres d’arribar al públic i d’ampliar lectors de premsa en valencià. Aitor Muñoz, impulsor de poblet.info, és un dels comunicadors amb més experiència en aquest objectiu. «Si volem orquestrar un sistema mediàtic potent hem de saber com és el consum», afirmava, i constatava també el recorregut més ampli de les notícies que incorporen elements audiovisuals, amb més protagonisme dels periodistes a l’hora d’explicar-se. «S’ha d’entendre quines són les regles del joc a les xarxes socials: cal anar cap a eixe públic, el jove, que representa el futur i és el que donarà sentit d’ací a uns anys a la nostra societat».
Pel que fa també a les xarxes Òscar Piera, de Tresdeu, demanava «llevar-nos la pressió» en un món en què «les cartes estan marcades en contra nostra». Tot i així, Piera es mostrava optimista recordant que «el valencià a internet funciona, i ho hem pogut demostrar».
Una altra de les intervencions era Vicent Baydal, de la revista Lletraferit, que valorava altres maneres d’ampliar lectors, com ara l’aposta que va fer el seu grup editorial d’aplicar el model lingüístic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que «ens ha donat molt bon resultat», tot i que ha criticat la manca d’ambició dels governs del Botànic en la creació d’un ecosistema mediàtic propi. Un objectiu que, segons les veus presents, ha de ser prioritari per al pròxim govern progressista valencià.
Per últim Violeta Tena, periodista en la revista El Temps, feia una anàlisi dels orígens de la situació actual que explica la «precarietat» del valencianisme mediàtic. «A l’empresariat valencià no li interessa crear un espai mediàtic propi. Al País Valencià no es va configurar una burgesia valencianista en el seu moment. Senzillament, no n’hi ha interès: no tenim empreses mecenes o entitats financeres potents que vulguen invertir en mitjans en valencià. La realitat és la que és». Tena també recordava les alarmants dades que evidencien el retrocés lingüístic, tant al País Valencià com a Catalunya i a la resta del domini lingüístic, i dipositava les seues esperances de futur en el món cultural, on la comunicació en llengua pròpia és «més normal i més fluïda»; i en el treball que s’està fent per consolidar i expandir el valencià en les xarxes socials.
La situació del Diari La Veu
El consell de seguiment s’havia iniciat poc més tard de les 11 del matí amb les intervencions de l’editor, Moisès Vizcaino; de Jordi Vizcaino, responsable financer; i de Miquel Àngel Pallarés, cap del departament comercial. Presentats per l’escriptora Anna Moner, els tres explicaven, cadascú des de la seua responsabilitat, la situació actual que viu el Diari La Veu del País Valencià.
Econòmicament, l’últim any ha acabat amb excedents per al mitjà de comunicació, que concentra la càrrega de despesa en personal (55%) i col·laboradors (23%). La major part dels ingressos procedeixen de les donacions dels agermanats i de la publicitat, amb vora el 60% de les aportacions procedents d’aquestes dues partides.
En el que s’ha insistit molt per part dels responsables del diari és, com cada any, en les possibilitats de fer aportacions per part dels agermanats i d’incorporar-ne de nous. El desconeixement generalitzat de la matèria financera repercuteix negativament en el manteniment del diari, ja que les aportacions de 250 euros són de cost fiscal zero per als agermanats. Dit d’una altra manera, una aportació d’aquesta quantitat al diari és deduïda per Hisenda, tal com s’explica detalladament en aquest web i tal com des del diari es pot explicar directament a qualsevol interessat que ho consulta.
El diari, actiu des del 2013, té encara moltes possibilitats de creixement. L’editor Moisès Vizcaino afirmava que «facturar 81.000 euros en publicitat en un país de 5,3 milions d’habitants és per riure», deia criticant les institucions governades per partits progressistes que no inverteixen en mitjans de país.
Actualment, l’objectiu del diari és facturar 95.000 euros anuals i buscar noves fonts de finançament inspirant-se en la feina desenvolupada pel Grup Món, editor del diari El Món, amb qui el diari porta col·laborant des de fa ja més d’un any. L’objectiu més viable de finançament, això sí, continua sent la suma d’agermanats.
Tot això serviria per a enfortir el departament de redacció i correcció, per a refermar l’aliança mediàtica esmentada i per multiplicar els continguts audiovisuals propis tals com vídeos o pòdcasts relacionats tant amb el Diari La Veu com amb La Veu dels Llibres, que enguany compleix cinc anys d’existència i ho està celebrant amb actes arreu del domini lingüístic.
La Veu dels Llibres
Precisament, l’última part de la jornada s’ha centrat en el suplement literari del diari, La Veu dels Llibres, que en cinc anys ha comptat amb la col·laboració de més de 260 articulistes i manté un temps de mitjana de lectura de tres minuts «quan ens trobem immersos en la cultura de passar pàgina ràpidament», ha celebrat Víctor Labrado, coordinador d’aquest portal.
Labrado ha protagonitzat amb Sebastià Carratalà, director del Diari La Veu, i amb Llúcia Casanova, que ha exercit com a presentadora. Els tres han destacat la importància de contribuir a la difusió del llibre, tal com intenten fer des de La Veu dels Llibres. «No ens falta bona literatura, el que cal és visibilitzar-la i crear referents», ha dit Labrado en l’últim acte del consell de seguiment amb els agermanats del Diari la Veu del País Valencià.
