La central nuclear de Cofrents pateix la tercera avaria en menys de tres mesos. 57 dies exactament. I la cosa té el seu mèrit, ja que durant aquest temps ha estat 38 dies aturada per les operacions de recàrrega de combustible.
En aquesta ocasió, el titular de la central ha notificat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), com a marca el procediment establit, una parada no programada del reactor, generat per la parada automàtica de la turbina principal que ha estat produïda per l’actuació d’una de les seues proteccions durant la realització de treballs de manteniment correctiu sobre un dels sensors de velocitat de turbina.
Segons la informació de la mateixa central «la parada no ha tingut impacte en els treballadors, tampoc en el públic ni en el medi ambient» i el CSN ha informat en un comunicat que ha destacat que «tots els sistemes de seguretat de la instal·lació han funcionat correctament».
Amb tot, no tothom s’ha quedat tranquil després de l’anunci. La plataforma Tanquem Cofrents ha denunciat en un comunicat que «aquesta és la tercera avaria en pocs mesos». Concretament, el 20 de setembre es va produir una altra parada no programada per avaries en sistemes de la turbina; i El 22 d’octubre, mentre la central es trobava aturada per a tasques de recàrrega i manteniment es va produir un problema elèctric que va provocar la posada en marxa d’un generador dièsel d’emergència i va deixar sense refrigeració a la piscina de combustible gastat de la central durant quasi una hora.
De fet, des de Tanquem Cofrents es posa l’accent en el fet que, durant l’aturada, va revisar-se precisament el funcionament de la turbina que ara s’ha espatllat a les poques hores de posar-se en marxa.
«Tots aquests accidents i avaries –destaca l’entitat ecologista- posen de manifest una vegada més que la central de Cofrents està vella i deteriorada, i que les operacions de manteniment no es fan amb la diligència deguda, a causa de la política per la direcció de la central de maximitzar els beneficis econòmics, encara que siga a costa de posar en risc la seguretat dels treballadors de la central i de la ciutadania en general».
Una central segura?
La central nuclear de Cofrents va entrar en servei el 1984 amb una vida útil estimada de 25 anys, però al març del 2021, després de 37 anys en funcionament, el ministeri espanyol de Transició Ecològica, va tornar-li a renovar la llicència fins al 2030.
El 17 de febrer del 2021, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) aprovava informar favorablement a favor de la renovació de la llicència, en considerar que el funcionament de la central és «correcte».
Treballadors que han participat en tasques de neteja de la central durant la parada tècnica realitzada el 2019 posen en dubte aquest optimisme: «Quan vam arribar allí ens van dir que el cos podria absorbir fins a 50 microsiervets el dia, però en aquella sala n’arribaves a rebre 200 per hora. Portaves un aparell que xiulava cada volta que superaves un nombre de microsiervets, i depèn de quina sala allò era un festival», recorden. També destaquen «l’envellida» que estaven les instal·lacions: «semblava una escena de la sèrie Txernòbil», explica. De fet, les portes de les diferents sales estan diferenciades amb diferents colors segons el nivell de radiació, del verd al roig. «Ens van dir que aquesta era l’única central espanyola que tenia portes taronja i roig. És obvi que emet un nivell alt de radiació».
Des de Tanquem Cofrents recorden que «el risc zero no existeix» i que «Fukushima també era segura fins al dia abans de l’explosió». També apunten a un altre informe del CSN del 2009 on assenyalava Cofrents com la central «amb més incidents i més emissions» i «alertava de la baixa cultura de seguretat» que hi imperava.
Cofrents oberta en contra la voluntat valenciana
La renovació va produir-se en contra del criteri de la societat i les Corts valencianes, que aprovarien una Proposta No de Llei (PNL) amb el suport del PSPV, PP, Compromís i Podem –a la qual també s’hi afegiria ERPV– exigint el tancament de Cofrents poc abans de la renovació de la llicència. L’única declaració d’aquest tipus aprovada en un parlament autonòmic, però que no seria suficient per convèncer la llavors ministra Teresa Ribera, qui acabaria signant la renovació després de mesos de no deixar clara la seua posició.
