La direcció d’À Punt ha amagat durant mesos un material que podria ser una prova judicial important i, quan s’ha fet públic per un altre mitjà de comunicació públic (RTVE), encara ha anunciat que perseguirà el filtrador. On queda el dret de la ciutadania a una informació veraç de l’art. 20 de la Constitució en relació amb els fets del 29-O?
El cas de la gravació de la reunió del Cecopi del fatídic 29 d’octubre del 2024 que À Punt ha mantingut en secret durant gairebé un any és un exemple perfecte de la desconnexió amb la realitat de PP i Vox i del seu sentiment d’impunitat. Estem ja de nou en el mal camí que va portar al tancament de l’anterior Canal Nou, responsabilitat del PP, ara de la mà de Vox?
L’àudio que acompanyava el mut que la radiotelevisió pública valenciana va gravar durant les hores més dramàtiques del 29-O del 2024 era una prova clau que demostrava que des del Consell han estat mentint repetidament i sense vergonya a la ciutadania valenciana sobre què va passar aquell dia. Es demostra com la llavors responsable d’emergències Salomé Pradas sí que participava en la redacció del missatge d’ES-Alert, que el cap de bombers, José Miguel Basset ja sabia que la situació a Utiel estava descontrolada i, en conjunt, tot el Cecopi va mostrar una total manca d’iniciativa i responsabilitat -el “no m’abelleix” telefonar al president de la CHX de Pradas-, i que, molt probablement, la no compareixença de Mazón va agreujar aquesta lenta reacció.
Durant mesos, repetim, la direcció d’À Punt tenia coneixement d’aquestes gravacions i les va amagar a la ciutadania. I no va ser un descuit, sinó una ocultació deliberada, com demostra el fet que quan Compromís va demanar les imatges en una intervenció parlamentària, la direcció de la cadena les va facilitar sense so.
Finalment, però, han eixit a la llum. Algú ha decidit no seguir sent còmplice de la mentida i les ha facilitades a un altre mitjà de comunicació per garantir que se sabria el que va passar.
La reacció de la direcció d’À Punt ha estat encara pitjor. En compte d’admetre “l’error” i demanar disculpes, ha carregat contra el filtrador, s’ha fet passar per la plantilla per condemnar el fet -amb el Consell d’Informatius dissolt per l’actual direcció, la plantilla en realitat no té veu pròpia- i ha apel·lat al codi deontològic per tal de justificar que no haguera fet públiques aquestes imatges.
L’apel·lació al codi deontològic és sorprenent per part de la direcció d’una cadena que ha violat repetidament el seu propi llibre d’estil, maltractant la llengua, castellanitzant una radiotelevisió pública que existeix per garantir els drets lingüístics dels ciutadans a rebre informació en la llengua pròpia del país, atès l’art. 26 de la LUEV, o pressionant els seus professionals, fins al punt que la periodista de la ràdio d’À Punt Elena Tamarit haja hagut de recórrer a la clàusula de consciència per rescindir el seu contracte.
És cert que els “muts” es diuen així per una raó i que són imatges d’arxiu que es graven a condició de mantenir la confidencialitat del que s’està parlant, però en aquest cas es tracta d’uns fets molt greus, amb 228 persones mortes sota investigació judicial, i amagar una possible prova -que la jutgessa haja reclamat immediatament el vídeo reforça la tesi- podria constituir un presumpte delicte d’obstrucció a la justícia.
Amb tantes víctimes mortals i centenars de milers d’afectats, resulta estranya, i fins i tot insultant, aquesta apel·lació al codi deontològic per a protegir, casualment, una mentida.
