El text «mostra un clar desconeixement de com funcionen les disciplines científiques en general».
«La concepció de la Història com a disciplina de coneixement vesada en este text resulta clarament pròpia d’un nacionalisme ranci i sense cap tipus de sentit crític».
«La valoració històrica, esbiaixada i tendenciosa dels proponents».
«La no integració en este text del coneixement històric i rigorós sobre el passat que la historiografia ha anat construint des de fa ja unes dècades, el situa en el fons molt lluny de l’objectivitat i la imparcialitat que s’afirma buscar».
«Es barregen èpoques i categories històriques ben diferents entre si».
Aquests només són uns exemples del que es pot llegir en la «declaració davant la proposició de llei de concòrdia» impulsada pels departaments d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, el d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló i el d’Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant. Text al qual s’han adherit diferents estaments d’aquestes universitats, incloses les facultats d’Història en bloc de les de València i Alacant
La declaració suposa una clatellada rere l’altra a la proposta de llei, a la qual acusen d’acientífica, ideològica, antidemocràtica i que defensa moltes voltes el contrari del que afirma.
Els historiadors denuncien que la proposta de llei pretén «marcar als i les professionals de la Història com ni per a què s’ha de fer Història, i molt menys obligar-los a ‘protegir-ne’ una determinada visió ‘honrosa’ i nacionalista». Un objectiu que consideren inadmissible «en democràcia». A més ho fa en base a afirmacions «vagues i confuses» que «que mostra per desgràcia un clar desconeixement de com funcionen les disciplines científiques en general».
Víctimes bones i roïnes
La declaració també posa el dit a la llaga en les contradiccions de la proposició de llei: «tot i afirmar que ‘no importa el bando, ni el origen ni las creencias‘ de les víctimes, jerarquitza clarament entre víctimes i no els dóna la mateixa importància». A més, «s’inventa una categoria de víctimes perquè no hi ha, històricament, res que puga denominar-se ‘víctima de la Segunda República’ de la mateixa manera que no hi ha una categoria de víctimes de la Monarquia Borbònica per referir-se a les d’ETA».
Així, al llarg de l’esborrany presentat a tràmit parlamentari es fa referència quatre vegades a la «Guerra Civil» i tres a la dictadura franquista –encara que mai es gasta aquesta expressió-, i en canvi, la “República” hi apareix esmentada cinc vegades i el “terrorisme” huit. És a dir, el terrorisme –que es refereix únicament al d’ETA, ni el d’extrema dreta, ni el GAL o l’11-M hi són presents- rep, per si sol, les mateixes mencions que la Guerra Civil i la dictadura juntes. A l’articulat de la llei, encara és més descompensat: sis mencions expresses al terrorisme i dos a la República, però cap a la guerra ni a la dictadura franquista.
De fet, segons els historiadors, «el text mostra una falsa equiparació –a més que impossible des del punt de vista històric i ètic– entre dictadura i democràcia». «Mai en democràcia –continua la declaració- i encara menys des d’una institució pública es pot parlar de ‘enseñar que no importa el bando, ni el origen ni las creencias‘». «Aplicarien els proponents de la Llei eixa mateixa frase a l’Alemanya nazi… o als terroristes d’ETA?» es pregunten de forma retòrica el redactors del manifest.
Proposta de llei polèmica
Des que el passat 21 de març PP i Vox registraren de forma sobtada a les Corts la proposta de Llei de Concòrdia per tal de substituir l’actual Llei de Memòria Democràtica, aquesta no ha parat de rebre àcides crítiques per part dels sectors més afectats. La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE) la va qualificar de «pur negacionisme històric» i els familiars de víctimes del franquisme «d’intent de reescriure la història». Per la seua banda, el Govern espanyol ha anunciat que, si s’aprova, la recorrerà al Tribunal Constitucional i també la portarà a l’ONU, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa.
