Que l’escalfament global és el principal repte que enfrontem com a civilització no és cap novetat, però cada dia s’avisa de nous impactes associats a la modificació climàtica i que introdueixen nous riscos per a la vida al planeta. Un d’aquests té relació amb la fenologia –la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius.
Els canvis en les estacions està provocant modificacions importants del cicle de les plantes, com la floració o la fructificació, que al seu torn, genera desajustos amb els cicles dels insectes pol·linitzadors, tal com demostren diferents estudis.
Estudiar aquests canvis i tractar d’adaptar-s’hi és fonamental per a mantenir la biodiversitat, però també per garantir la productivitat agrícola, però la quantitat de dades que es necessiten per a açò és ingent i dificulta l’elaboració d’estudis empírics. És el que es coneix com a ciència ciutadana i que ja s’utilitza en la recollida de dades en nombrosos campa, com per exemple les mesures de contaminació.
Seguint la mateixa filosofia, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) ha desenvolupat una aplicació de mòbil per tal que qualsevol persona puga contribuir en la recopilació de dades.
«Tant experts com aficionats poden prendre nota de les dates en les quals ocorren aquests canvis en els cicles biològics de les plantes, coneguts com fenofases. Quan apareix la primera flor? Quan cauen les primeres fulles? Aquestes observacions permeten estudiar les variacions en els cicles de les plantes al llarg del territori i del temps», expliquen des del CSIC.
Mitjançant una aplicació de mòbil anomenada Bioclima, desenvolupada específicament per aquesta tasca, és possible registrar els canvis en el ritme del cicle de vida de les plantes derivats de les variacions climàtiques, és a dir, la seua fenologia, i amb això analitzar els impactes del canvi climàtic i les estratègies que adopten les espècies per a adaptar-se a ells. «Per a això, és crucial recopilar gran quantitat de dades i és ací on l’ajuda de la ciutadania exerceix un paper fonamental», destaquen des del CSIC.
Tecnologia valenciana
El projecte i l’aplicació Bioclima ha estat una iniciativa de la delegació valenciana del CSIC amb el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) –centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat- i ha comptat amb la col·laboració del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF). També és valenciana Encamina, l’empresa encarregada del desenvolupament tecnològic.
Des del CSIC destaquen que l’aplicació és «intuïtiva i fàcil d’usar i està oberta a qualsevol persona que vulga col·laborar» i es pot descarregar gratuïtament des de Google Play o Apple Store. El sistema integra la quantificació de cadascuna de les etapes fonamentals de les plantes: creixement, floració i fructificació i encara que actualment l’àrea d’observació se circumscriu al País Valencià, la intenció és ampliar-lo geogràficament.
Validació científica de les dades aportades
Les observacions es validen científicament per part dels investigadors de la Xarxa Bioclima, els quals empraran aquestes dades per a la construcció d’una base de dades de confiança sobre la fenologia de la nostra biodiversitat. A través d’aquesta aplicació, les dades es carregaran en el Banc de Dades de Biodiversitat (BDB) del País Valencià de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, la major plataforma virtual de recopilació de dades actuals sobre la distribució geogràfica de les espècies silvestres del país, i que forma part d’una xarxa de dades a nivell estatal i del Sistema Global d’Informació sobre Biodiversitat (GBIF), a escala global. D’aquesta manera les dades es podran també visualitzar i descarregar lliurement en la pàgina del BDB.
Amb l’extensa base de dades generada de manera ràpida i a gran escala, es podran abordar preguntes urgents sobre l’impacte del canvi climàtic en la nostra biodiversitat.
