La Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques de la Confederació General del Treball (FETAP-CGT), una de les acusacions particulars personades en el procés judicial que investiga la gestió de la dana, ha sol·licitat a la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que valore el possible canvi de condició del subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, de testimoni a investigat, ja que considera que “la seua actuació, o omissió de funcions, podria derivar en responsabilitats penals“.
Aquesta acusació particular ha presentat al·legacions davant el jutjat per a denunciar “greus irregularitats” en l’informe remés el 7 d’abril pel subdirector general d’Emergències, segon el qual a les 20.30 hores del 29 d’octubre ja hi havia persones “evacuades, mortes, atrapades i ferides”.
L’estudi elaborat per FETAP-CGT, “fonamental per a aclarir les circumstàncies de les greus inundacions d’octubre del 2024”, conclou que el document aportat al jutjat per la Generalitat conté “omissions, errors i manipulacions destinades a falsejar la interpretació del Pla Especial d’Inundacions del País Valencià, minimitzant la responsabilitat de la Generalitat en els tràgics esdeveniments ocorreguts a la rambla de Xiva o de Poio el 29 d’octubre”.
“Desdibuixar les obligacions d’actuació de la Generalitat”
Entre les irregularitats detectades destaquen “l’eliminació de les funcions crítiques que el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) i el director del pla tenien assignades en el Pla Especial, com la coordinació d’actuacions i l’obligació d’activar els mecanismes d’emergència en el moment oportú” o “l’ocultació deliberada de l’obligació del CCE de transmetre informació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i a l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), no limitant-se a la recepció passiva de dades, sinó assumint un paper actiu de recopilació i comunicació d’informació crítica”:
També, apunta el sindicat, “la confusió interessada entre les fases de preemergència i emergència, desdibuixant les obligacions d’actuació de la Generalitat des dels primers senyals de risc i diluint així la seua falta de resposta primerenca”.
“La direcció i la coordinació eren de la Generalitat”
Una altra de les raons que esgrimeix és “l’omissió de la figura dels directors del Pla Especial, Emilio Argüeso i Salomé Pradas (exsecretari i exconsellera), la intervenció del qual era determinant per a declarar l’emergència, coordinar recursos i establir Llocs de Comandament Avançats (PMA), que no van ser activats en els moments més crítics”.
I veu un “intent clar de traslladar la responsabilitat de la gestió de l’emergència als ajuntaments i a l’Administració General de l’Estat, presentant els Plans d’Actuació Municipal (PAM) com a única eina de resposta, quan l’obligació principal de direcció i coordinació era la Generalitat”.
FETAP-CGT adverteix que els fets ocorreguts durant la dana, com “la falta de constitució de Llocs de Comandament Avançats, l’escassetat de rondes informatives i els avisos confusos enviats als municipis, van poder agreujar els danys materials i posar en greu risc la vida de centenars de persones”.
“Minimitzar la responsabilitat de la Generalitat”
“A això se suma ara, en seu judicial, l’estratègia de manipulació en l’informe presentat pel subdirector general d’Emergències, que pretén minimitzar la responsabilitat de la Generalitat Valenciana en aquells esdeveniments”, adverteix.
A parer seu, resulta “especialment greu” que, a les 12.25 hores del 29 d’octubre, ja s’haguera declarat oficialment l’Emergència Situació 0 en la rambla de Xiva o de Poio, “sense que es fera el seguiment i les actuacions específiques que exigia el mateix Pla Especial d’Inundacions, incomplint així les obligacions fonamentals de protecció civil”.
Per tot això, aquesta acusació particular exigeix que es depuren totes les responsabilitats derivades dels fets i que s’aclarisca la veritat sobre l’actuació de la Generalitat en la gestió de l’emergència d’octubre, “sense que es trasllade a altres administracions una responsabilitat que era pròpia”.
