La Confederació General del Treball (CGT) ha anunciat en un comunicat que es retira del procés judicial a l’Audiència Nacional espanyola del conegut com “cas Villarejo“, en què el conegut comissari hauria presumptament espiat dos delegats d’aquests sindicat en la central nuclear de Cofrents per ordre d’Iberdrola, titular de la central.
La Federació local de CGT València ha justificat la decisió pel “risc d’haver d’afrontar unes costes judicials indeterminades i abundants si no hi haguera finalment una condemna”. Des del sindicat llibertari s’assenyala que “en un procés d’aquesta naturalesa resulta molt difícil provar el suposat espionatge als treballadors i a les seues famílies, com es dedueix de determinats indicis i han mantingut els mateixos treballadors, fins i tot una possible punxada dels seus telèfons”. Des de CGT també pensen “que l’empresa degué facilitar a Villarejo informació laboral personal i les seues nòmines, encara que tampoc s’ha pogut provar de manera clara”.
Els fets es remunten al 2007, quan Iberdrola, dirigida per Ignacio Sánchez Galán, hauria contractat el comissari José Manuel Villarejo per tal d’investigar dos delegats sindicals de la CGT a la central nuclear, així com les seues famílies. L’encàrrec hauria estat obra del llavors cap de seguretat de la multinacional, Antonio Asenjo, qui, de fet, va ser acomiadat arran d’aquest escàndol, però sempre van quedar sospites que no hauria pres la decisió sense coneixement dels seus superiors.
CGT va denunciar en el seu moment que els delegats havien patit un “constant assetjament” per part de l’empresa -que s’hauria estés a alguns familiars- i que sospiten que s’hauria arribat a punxar el telèfon personal d’un d’ells. En l’informe elaborat per Villarejo per a Iberdrola, acusava aquests treballadors d’haver filtrat un informe sobre les millores en seguretat que caldria fer a Cofrents segons l’Associació Mundial d’Operadors de Centrals Nuclears (WANO, per les sigles angleses). Malgrat les afirmacions de “total seguretat” esgrimides per Iberdrola, l’informe de la WANO indicava fins a 36 requeriments de correcció en diferents àrees. Malgrat que l’informe de Villarejo va servir a l’empresa per incrementar les pressions cap als treballadors, aquest no aportava cap prova sòlida més enllà de confirmar els prejudicis de la multinacional.
“Sistema judicial sense garanties”
Després de cinc anys de procés judicial, la CGT s’ha vist obligada a renunciar a arribar fins al final, per no poder assumir els costos derivats de l’acció, per la qual cosa denuncia “un sistema judicial que no permet l’actuació contra la corrupció de les acusacions populars i, fins i tot, particulars, persones treballadores concretes directament afectades, en no garantir la gratuïtat de l’accés a la justícia”.
Malgrat l’ordre de processament contra diversos implicats, des del sindicat llibertari creuen que hi ha moltes opcions que “al final no hi haja una sentència condemnatòria, tenint en compte el «bon» tracte que reben els corruptes per part del sistema judicial”, el que podria suposar “un greu risc de condemna en costes, indeterminada, però probablement molt copiosa”.
“Aquesta és una de les greus amenaces que afecta les organitzacions que pretenen arribar fins al final en els processos judicials per corrupció, però l’economia de la qual no els permet assumir aquest nivell de risc” segons assenyalen des de CGT. “El sistema no pot permetre que des de l’anarcosindicalisme es puguen impulsar actuacions judicials que traguen a la llum una realitat que considerem incontestable, la corrupció sistèmica del capital i de l’Estat al seu servei, en el procés se salva el capital, no van a judici cap dels principals responsables d’Iberdrola, i són al final els acusats caps de turc, per a evitar possibles condemnes als peixos grossos d’Iberdrola” es lamenten des del sindicat.
