Benicàssim (Plana Alta) va viure el passat 15 d’agost una escena que va encendre el debat sobre la normalització de símbols franquistes en espais públics. Als apartaments Benipal, una petita cercavila de xiquets i xiquetes menors disfressats va ser presidida per joves que portaven una creu i anaven vestits de legionaris. Segons testimonis, alguns assistents cridaven “¡Viva la Legión!“ mentre la majoria restava en silenci, “acovardida” davant de la situació.
Xavier, un veí de la finca que va presenciar els fets i va compartir imatges a les xarxes socials, assenyala: “Nomes cal imaginar, i no cal ser profetes, el que seria un règim neofranquista només formalment democràtic”. Segons recorda, actes similars ja s’haurien produït en el mateix indret l’any passat. “Un veí va fer callar alguns que estaven cantant. M’estraya que els deixen eixir. Ningú diu res i es van infiltrant”, explica.
La reflexió sobre els símbols franquistes
L’historiador Gil-Manuel Hernàndez i Martí contextualitza aquesta classe d’expressions dins d’allò que anomena “franquisme psíquic“: la persistència de valors i simbologies autoritàries en la cultura política i popular. “El franquisme no fou una transició, sinó una transacció”, afirma, subratllant que les estructures del règim no van ser desmantellades i que hui continuen aflorant en pràctiques socials i polítiques.
Per a Hernàndez, el que es va veure a Benicàssim no és un fet aïllat sinó un símptoma: “El franquisme és un sistema viu, adaptatiu, capaç de mutar per a sobreviure. Allò que observem és una ofensiva neofranquista en tota regla, que es manifesta tant en les institucions com en actes aparentment anecdòtics”.
La presència d’infants en la cercavila ha generat especial preocupació entre col·lectius memorialistes i educatius, que denuncien l’ús de menors en rituals que reprodueixen l’imaginari franquista. Per a aquests col·lectius, la imatge d’uns xiquets desfilant darrere d’una creu portada per legionaris evidència fins a quin punt el franquisme continua impregnant la vida social i fins on la societat està disposada a tolerar-ho.
