Unes 3.000 persones, segons l’organització, han participat en la manifestació contra del PAI de Llíber (la Marina Alta)) que preveu construir 488 habitatges que «provocarien grans conseqüències» mediambientals, paisatgístiques i socioeconòmiques.
Més de 70 entitats, entre les les quals Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, Acció Ecologista-Agró, COS o Comissions Obreres (CCOO), han secundat la protesta, amb consignes com ara «Fem bategar la Vall, diem no al PAI Medina», «Sense aigua no hi ha vida, sense paisatge no hi ha identitat», «Amb set de seguir sent poble» o «Protegim el nostre patrimoni, la nostra herència».
Així mateix, els membres de Salvem la Vall han llegit un manifest en el qual han criticat «les irregularitats del projecte, la pèrdua de la biodiversitat, l’alteració dels cicles hídrics, la pèrdua del patrimoni cultural, la contaminació, la deterioració del sòl i el risc d’incendis» que suposaria construir el PAI. [Veure galeria fotogràfica.]
Contra «la depredació urbanística»
En aquest context, han remarcat «la història de lluita popular» contra «la depredació urbanística» a la comarca de la Marina Alta, des del Puig de la Llorença fins al Penyal d’Ifach, Callosa d’en Sarrià o Parcent, alhora que han incidit en la «necessitat» de reivindicar i protegir espais en contra del macroPAI de Llíber o el PAI Penya Roja a Pego; la Pineda, a Teulada, i la Llobella a Benissa.
El manifest ha subratllat que, «fins i tot després de huit anys d’un govern valencià progressista, no s’ha aconseguit blindar el territori i s’ha obert la porta a l’allau de projectes d’especulació, depredació i sobreexplotació».
D’altra banda, els participants han exigit la parada «total i definitiva» de la «macrourbanització», la reconversió del sector turístic de masses en un turisme sostenible i regeneratiu; la implementació de polítiques hídriques sostenibles, que prioritzen la gestió sostenible dels recursos; la implementació de polítiques públiques d’habitatge social i d’integració cultural, i el reconeixement com a subjectes i titulars del dret col·lectiu com a bioregió.
Impactes
Salvem la Vell ha denunciat que l’emplaçament del PAI en una zona confrontant amb el Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i del Ferrer «inevitablement afectarà visual, estètica i ecològicament» aquest, i provocarà un «impacte i desplaçament» de la fauna pròpia del lloc.
A més, ha destacat que «contravé» el plantejament defensat per l’Estratègia Territorial del País Valencià, ja que «es troba desconnectat del nucli urbà de Llíber i dins del Paisatge de Rellevància Regional de Depressions i Serres des de Gallinera fins a Castell de Castells», ha sostingut.
En aquesta línia, ha alertat que a l’«elevat impacte visual» que «serà palpable» des de Llíber, Xaló i Alcalalí, així com des d’altres municipis i muntanyes limítrofes, se sumen «altres externalitats negatives» vinculades a una «dràstica reducció en la quantitat i qualitat de l’aigua» i «majors dificultats en els processos de sanejament».
Estrés hídric important
«Tot en una zona que pateix un estrés hídric important i on es produeixen restriccions a l’ús d’aigua potable, sense requerir un exhaustiu informe degudament actualitzat de l’organisme de conca, que justifique la suficiència i disponibilitat d’aquests recursos», ha exposat.
Així mateix, ha denunciat que el PAI també «projectarà grans deficiències en infraestructures viàries i serveis sanitaris i socials». Quant a la mobilitat, han destacat la «falta de sostenibilitat que caracteritza aquest desenvolupament urbanístic», atés que els residents dels nous habitatges «dependran totalment de l’ús de vehicle privat per als seus desplaçaments, tenint en compte que no existeix ni es preveu transport públic a la zona».
«Quant als serveis sanitaris i socials que actualment ja presenten serioses limitacions, l’augment de la població provocaria majors deficiències en matèria d’atenció sanitària i de recollida de residus sòlids urbans», ha conclòs.
