El Cens de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme al País Valencià, impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CADME-PV), ha finalitzat la documentació de les víctimes dels bombardeigs a la ciutat d’Alacant i està “avançant en la de les víctimes de les comarques del nord del País Valencià”, segons informa l’entitat.
Segons el cens, elaborat pels historiadors Pepa Martínez i Joan Lluís Porcar, que ha superat fins ara les 10.800 víctimes introduïdes en les seues diferents tipologies —de les quals 8.400 corresponen a víctimes mortals de la repressió franquista— entre el 1938 i el 1956. Els autors assenyalen que el consideren “incomplet” i aspiren a ampliar-lo amb xifres de les últimes dècades de la dictadura franquista i la transició.
Víctimes de bombardeigs a Alacant
Ja han culminat la fase de documentació de les víctimes mortals derivades dels bombardeigs a Alacant, amb la incorporació de 323 víctimes registrades a partir de la consulta d’obres com El País Valencià sota les bombes, de Rafael Aracil i Joan Peñarroya, i Las víctimas del bombardeo, sobre el Mercado y la ciudad de Alicante, sufrido el 25 de mayo de 1938, publicat a la web “La memoria recuperada” de la Universitat d’Alacant. Per a continuar la documentació de víctimes de bombardeigs en altres localitats de les comarques valencianes del sud demanen la col·laboració d’associacions i investigadors que puguen aportar dades posteriors i més actualitzades de les publicades a El País Valencià sota les bombes.
Així mateix, han investigat bases de dades sobre els afusellaments en diferents zones del País Valencià, entre les quals les de l’historiador Vicent Gavarda sobre els afusellaments de la dictadura o de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, i han tingut en compte estudis com els dels historiadors Francisco Moreno, Miguel Orts i Miguel Mauri; documentació conservada i organitzada per les associacions memorialistes; treballs d’àmbit local o comarcal, i arxius històrics.
A més, el cens “avança en la documentació de les víctimes dels bombardejos en diferents localitats de les comarques del nord del País Valencià”, amb la introducció de “més de 500 registres de víctimes procedents de Benicarló, Albocàsser i Peníscola”, al Maestrat, ampliant així el coneixement d’aquestes tragèdies derivades de la Guerra Civil al territori valencià.
Fase 2
Els treballs formen part de la fase 2 del projecte, que incorpora no només víctimes mortals a causa dels bombardejos i del front de guerra sinó que, a més, s’està introduint una “nova tipologia repressiva: les persones tancades en centres de detenció i presons del País Valencià”, amb especial èmfasi en la documentació de dones empresonades a les demarcacions d’Alacant i València. Amb aquests treballs de la segona fase les dones s’acosten als 2.000 registres i suposen ja un 16% de les víctimes.
La base de dades del cens permet “buscar per noms, cognoms, per localitats i províncies de les víctimes, per la localitat i província de la mort, per gènere, ofici, i per la tipologia repressiva que va provocar la mort del represaliat”, i incorpora estadístiques i altres recursos per a facilitar la investigació i la consulta pública d’aquests registres.
Llei de Memòria democràtica
El Cens de víctimes de la guerra, el franquisme i la transició, engegat a finals del 2022 a instàncies de l’anterior Conselleria de Qualitat Democràtica de la Generalitat, va nàixer amb el ferm propòsit de complir la llei de Memòria democràtica i per a la convivència del País Valencià —aprovada el 2017 i derogada el 2024 per PP i Vox—.
El projecte de la CADME-PV continua així amb l’objectiu de visibilitzar i recuperar la memòria de les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista al País Valencià, aportant eines útils per a familiars, investigadors i la ciutadania en general.
