Aquest Primer de Maig, Dia Internacional de Treball, la manifestació convocada per UGT-PV i CCOO-PV ha recorregut el centre de València per a exigir millores com ara la reducció de la jornada laboral i “protegir” el diàleg social al País Valencià, i advertir “la ultradreta i els apòstols de l’antipolítica” que no es farà “ni un pas arrere” en els drets laborals conquistats. “Està en joc la democràcia”, han subratllat.
La marxa ha arrancat al voltant de les 11 hores des de la plaça de Sant Agustí amb el lema “Protegir el conquistat, guanyar futur” -que es repeteix en els actes reivindicatius d’unes 80 ciutats de tot l’Estat- amb l’objectiu de demanar que es complisca l’acord per a rebaixar la jornada laboral fins a les 37,5 hores el 2025 i que s’òbriga una taula de diàleg social per a reformar l’acomiadament.
L’extrema dreta, en contra dels drets dels treballadors
La secretària general de CCOO-PV, Ana García, ha recordat que “hem viscut uns temps molt complexos: en poc de temps hem passat per una crisi derivada de la pandèmia, una crisi inflacionista, tot el que ha succeït amb la dana i ara a les portes d’una guerra aranzelària que pot provocar algun perjudici a l’ocupació o a l’economia, fins i tot un creixement dels preus”.
“I quan parlem de protegir el que s’ha conquistat estem parlant que, fruit del diàleg social, s’han pres mesures diametralment oposades a altres crisis del passat, i aquestes mesures han permés que l’economia en cada moment es recupere millor, però també s’haja protegit l’ocupació”, ha argumentat aquesta portaveu, que ha al·ludit a l'”escut social amb els ERTO, el permís de quatre dies retribuït que s’ha incorporat a l’Estatut dels Treballadors, l’increment del salari mínim interprofessional en més d’un 61%,la reforma laboral i l’increment de les pensions en un 17% en els últims tres anys”.
“I cal recordar a la ciutadania que totes i cadascuna d’aquestes mesures, quan s’han hagut de ratificar al Congrés, la dreta i l’extrema dreta han votat sistemàticament en contra del conjunt dels treballadors i de les treballadores”, ha emfatitzat. Davant això, “volem protegir tot el que hem aconseguit, perquè sabem que a colp de Butlletí Oficial de l’Estat o de Diari Oficial de la Generalitat, tots aquests drets podrien desaparéixer”, ha alertat.
Per a CCOO, “després de 40 anys amb una jornada de 40 hores a la setmana, es donen les condicions” per a abordar la reducció. “I eixes condicions se sustenten fonamentalment en què hem tingut els dos últims anys un rècord de beneficis empresarials, estem parlant en 2023 més de 311.000 milions i el 2024 fins i tot superior, i també del volum d’hores extres que es realitzen, que al País Valencià a la setmana es fan més d’un milió d’hores extres, que això significaria creació de llocs de treball”.
En la mateixa línia s’ha pronunciat Toni Calero, qui ha dit que és “és evident que volem anar més enllà”. “No sols es tracta de defensar tot el conquistat en aquests anys; hi ha moltes coses que els sindicats, els treballadors i les treballadores, moltes conquestes per arribar i estem en un moment en el qual és necessari avançar en la reducció de la jornada laboral”.
“Viure millor”
Per part seua, el secretari general d’UGT-PV, Tino Calero, ha defensat que “la majoria de la societat del nostre país entén i comparteix la reivindicació d’avançar en una reducció de la jornada laboral”. “Què significa treballar menys hores? Significa treballar millor per a viure millor, per a poder conciliar, per a tindre una qualitat de vida millor, per a reduir la sinistralitat laboral, per a reduir la pressió que tenen milers de treballadors i treballadores i que ha fet que s’incrementen els problemes de salut laboral i de salut mental en l’àmbit del món del treball”, ha enumerat.
Per això, ha instat els partits polítics que aproven la proposta de llei de reducció de la jornada laboral. “I si no ho fan, retratarem a tots aquells que voten en contra”, ha remarcat.
A partir d’ací, ha continuat, “hi ha molts problemes per resoldre i en l’àmbit del País Valencià és fonamental que el fem mitjançant el diàleg social”. En aquest punt, ha asseverat que “el diàleg social és una eina que no pertany exclusivament al govern o als agents socials, pertany al conjunt de la ciutadania i ha donat molts fruits en l’àmbit del conjunt de l’Estat, però també en l’àmbit del País Valencià”.
La columna ha finalitzat en plaça d’Amèrica, on Ana García i Encert Calero han denunciat en els seus discursos “el genocidi del poble palestí a Gaza”, davant el qual han exigit “una solució negociada”, i també han recordat la guerra que s’està vivint a Ucraïna. “No podem permetre que a l’Europa del segle XXI continue la barbàrie”, han sentenciat.
Dimissió de Mazón
Un altre dels eixos ha sigut la “nefasta gestió de la dana per part de la Generalitat“. Calero ha subratllat que “el poble valencià necessita i exigeix conéixer la veritat de la gestió de l’emergència” i “no més mentides”. Així, ha demanat la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón: “La recuperació emocional dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià passa, en primer lloc, perquè el ‘*president’ abandone el seu càrrec”.
Per part seua, García ha asseverat que “el Consell complet hauria de deixar ja de posar-nos en ridícul”. “Continuarem animant el conjunt de ciutadans a exigir les responsabilitats polítiques que, hui dia, encara no han assumit”, ha manifestat.
