L’alcaldessa de València, María José Catalá (PP), i el diputat de Compromís–Sumar al Congrés, Alberto Ibáñez, tracen una línia d’entesa sobre una matèria tan sensible com la gestió de les avingudes al nou llit del Túria i al barranc de la Saleta. L’Ajuntament accelera la instal·lació de sis càmeres —una d’elles amb radar de nivell— per monitorar en temps real el cabal del riu, mentre Ibáñez reclama per carta a la ministra de Transició Ecològica la retirada del projecte de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que connecta subterràniament la Saleta amb el nou Túria. Totes dues posicions convergeixen en un mateix diagnòstic: cal revisar a fons el model d’obres i d’alerta després del que va evidenciar la DANA del 29 d’octubre del 2024.
Un diagnòstic compartit després de la DANA
Catalá sosté que “tots tenim molt present la DANA patida l’any passat” i que, amb el nou circuit tancat de televisió, “per primera vegada, el llit del Túria estarà videovigilat”, fet que facilitarà “decisions ràpides” als serveis municipals d’emergència. L’alcaldessa assenyala que el caixer del riu “va estar a mig metre de desbordar-se” malgrat que no s’havien canalitzat barrancs, i exigeix a la CHX “analitzar la veritable capacitat del caixer” i activar un “sistema d’alerta primerenca de llits i barrancs”. En paral·lel, Ibáñez adverteix que el projecte de connexió subterrània és “inadequat tècnicament i comporta risc hidràulic”, perquè preveu una canonada de 130 m³/s quan la Saleta va descarregar 3.500 m³/s amb gran càrrega de sediments, un escenari que “hauria col·lapsat qualsevol infraestructura subterrània”.
Revisió del model i del “lideratge” de la CHX
Ibáñez emmarca la petició en una “reavaluació integral” de projectes i planejaments arran dels episodis extrems del 2024, que han alterat la comprensió del comportament dels cursos d’aigua a la conca del Xúquer. El diputat posa el focus en la seguretat de la població i en la “resiliència ambiental”, i sol·licita “paralitzar el procediment i retirar el projecte actual” per obrir un diàleg tècnic i participatiu amb les administracions locals i el veïnat d’Aldaia (l’Horta Sud) i Quart de Poblet (l’Horta Sud). “Obrir el Ministeri a la participació organitzada veïnal és una oportunitat per aprovar actuacions més efectives”, remarca a la missiva.
Catalá, per la seua banda, admet que la vigilància del riu excedeix part de les competències municipals, però defensa que l’Ajuntament actua dins del terme per reforçar la protecció civil. L’alcaldessa afirma que “si es continuen fent solucions puntuals i no s’analitza la veritable capacitat del caixer, no estem fent el correcte”, i apel·la directament a la CHX perquè assumisca el timó del sistema d’alerta primerenca. L’encaix és evident: ajuntament i diputat situen la CHX com a actor clau per a recalcular capacitats, coordinar alertes i replantejar obres.
Alternatives de laminació i acció “al lloc adequat”
La carta d’Ibáñez reivindica un canvi de paradigma: actuar en zones mitjanes i altes dels barrancs —on hi ha “major capacitat de laminació i menor impacte urbà”— i no en els trams baixos, d’alta densitat demogràfica i espai limitat. Entre les alternatives plantejades per col·lectius i tècnics s’inclouen àrees d’inundació controlada en camps pròxims a l’A-7 i l’A-3, una zona d’inundació aigües amunt de la Saleta/Pozalet i un embassament a la confluència de les rambles de Xiva i la Morica. Segons els estudis esgrimits, aquestes mesures permetrien absorbir més de 10 hm³ d’aigua sense afectar cap nucli urbà, cosa que hauria reduït de manera significativa els danys de la DANA. “La retirada del projecte pot oferir alternatives sostenibles i de menor impacte”, conclou el diputat.
Confluència PP–Compromís
La coincidència és poc habitual, però nítida: l’Ajuntament aporta dades en temps real amb sis càmeres i un radar per mesurar el nivell al pont de la Torre, i Compromís–Sumar aporta una bateria d’arguments tècnics i de planificació territorial que qüestionen la connexió subterrània. Les dues crítiques apunten a un mateix destinatari —la CHX— . La raó, exigir recalcular capacitats, abandonar “pedaços” en el tram baix i activar un sistema d’alerta primerenca a l’escala de conca. En paraules de Catalá, “cal fer el que toca”; en paraules d’Ibáñez, “cal dissenyar una solució hidrològica segura, sostenible i coherent amb la realitat del territori”.
