He de reconéixer que trobar-li un bon títol a les coses que escric no és fàcil a voltes. Hui eixe títol me l’ha regalat la pancarta d’una acció que ha realitzat l’associació Libertad VCF durant la primera mascletà de falles d’enguany i que utilitzaré com a títol d’esta columna. Després de molt de temps torne a opinar sobre el que més estime de les coses menys importants: el València CF; i per a ser més exactes de Mestalla, la seua casa, i, per tant, ma casa.
Si no segueixes al València CF i al seu entorn en xarxes socials, segurament no sabràs que este diumenge l’associació Libertad VCF va fer una acció durant la mascletà en la qual es desplegaven dos pancartes contra María José Catalá i a favor de Mestalla. En la primera i més gran, un dibuix de l’actual alcaldessa apuntava amb un ganivet el camp de Mestalla que feia de sucós plat damunt una taula parada on estava asseguda; damunt del seu cap hi havia una paraula de les que eixien gotes de sang: Culpable. En la segona pancarta, més xicoteta, apareixia només una frase: Salvem Mestalla.
L’acció, que ha comptat amb la col·laboració de diferents penyes del València CF, entre elles la meua, la Penya Valencianista Colla Blanc-i-negra, només s’ha difós en l’àmbit futbolístic de l’entorn del club. Incomprensiblement, o no, cap polític se n’ha fet ressò, tot i que s’assenyala l’actual alcaldessa de la ciutat de València com a culpable de la situació del nostre estadi. Políticament, l’oposició ho podia haver utilitzat per a pressionar o atacar Catalá, però no han fet. El motiu? És ben senzill, Catalá no és l’única culpable de la mort planificada de Mestalla, també ho són Papi Robles i Borja Sanjuán, de Compromís i PSOE o al revés, perquè jo ja soc incapaç de diferenciar-los.
Però anem per parts, que imagine que la majoria de gent que em llig o pot arribar a llegir-me no segueix el València CF i la protecció del seu camp de futbol li semblarà una cosa banal o part del pa i circ que critiquen. Mestalla no és qualsevol estadi de futbol, és l’estadi on més partit de primera divisió s’han jugat a l’estat espanyol, amb 103 anys és l’estadi més antic de primera divisió, en ell no només hem vist guanyar o perdre al València, també hem sentit polítics com Azaña en el primer míting fet en un estadi. Mestalla ha crescut reforma rere reforma fins a tindre les grades més verticals de tot el continent europeu, una gran obra arquitectònica del segle XX a la ciutat de València que moltíssima gent de fora enveja i que els polítics de la ciutat en lloc de protegir han assumit fer-la caure.
Tothom recorda com a ja llunyana aquella època en la qual els valencians, en plena bambolla de la rajola, nugàvem els gossos amb llonganisses i féiem ciutats de coses amb l’ambició i orgull de voler aparéixer en mapes que acabaven sent de la supèrbia i la corrupció. En eixa època, Juan Bautista Soler prenia el control d’un dels millors equips del món en aquell moment i de la mà de Rita Barberà i Francesc Camp s’embarcaren en el projecte faraònic de construir un nou estadi per a ofrenar-se noves glòries a l’ego d’ells mateixos. Però la bambolla va esclatar, el projecte enfonsà el club i la traïció d’Amadeo Salvo i Aurelio Martínez (sí, el del PSOE i sí, el de l’ampliació del port) deixaren el club més important del País Valencià en mans de l’infame Peter Lim, qui ha relegat el club a la mediocritat i que ara vol fer negocis amb la seua casa, per emportar-se a Singapur uns quants milions.
Fins que el València CF ha sigut un club de socis, estos sempre han eixit al rescat del club. Ho vam vore en l’ampliació dels anys 50 o quan l’equip va baixar a segona divisió. Però per desgràcia, mentre els socis venen a servir al seu club, els polítics venen a servir-se’n. A la porta de Mestalla han tocat tots els polítics de tots els colors per a fer els seus discursos, promeses i ser aclamats, però quan ha tocat defendre el club s’han rentat les mans o les han posades en les mans del capital més despiadat. Als 90, en la transformació a societat anònima esportiva, els nostres diputats a Madrid no s’hi oposaren, fa uns anys només Baldoví i Mulet aportaren esmenes per a democratitzar dels clubs i per intentar introduir el model del 50% + 1 on l’afició era la propietària dels seus clubs, però en les dos ocasions el PSOE i el PP van fer valdre els interessos del duopoli futbolístic i econòmic i actuaren contra els valencians, com ho fan en tants altres temes. L’AVE a Madrid ha de tindre alguna cosa màgica per als polítics que ixen valencianistes i arriben més madridistes que Florentino Pérez.
Des que es va paralitzar l’obra faraònica impulsada per Soler, Camps i Barberà, a la ciutat de València i a la Generalitat hem tingut al poder l’esquerra, i no qualsevol esquerra una que s’autodenomina valencianista, que com aquell emperador es pensava que tot ho feia bé i el que més li agradava era que tots li diguérem que ho feien bé. Eixa esquerra considera el futbol com un mal endèmic de la societat que abdueix al poble, i per això el considera una cosa de dretes de la que cal fugir. En lloc d’escoltar a alguns dels seus propis votants criats en les grades de Mestalla abraçant la identitat valenciana i valencianista, decidiren comprar el mantra que l’estadi nou s’havia d’acabar i que havia d’estar pel mundial del 2030. Qui som del València sabem molt bé que els mundials al València CF li van mal. Per ofrenar-li un estadi reformat a Espanya acabàrem en segona perquè Espanya no el va pagar i ara per a ofrenar-li un nou Mestalla a Espanya ens quedarem sense València CF i Mestalla.
No s’ha permés cap debat, no ens han preguntat als aficionats i socis, però això sí, amb condescendència ens han intentat mirar a la cara, i amb vergonya ens han dit: sé que no ho enteneu, però és pel vostre bé, és la millor solució per a València, el València i el seu futur. Però benvolgudes Papi, Borja i María José, ja no som uns xiquets, som els nets dels qui venien a Mestalla cada diumenge des dels pobles, de qui anava amb senyeres i traques a vore finals de Copa, hem transmés la nostra passió i identitat a altres generacions i no, no ens enganyeu! Sabem que teniu por a la família Roig i no voleu que perda la seua oportunitat d’especular junt amb Peter Lim amb Mestalla, perquè ells són el poder i vosaltres només uns titelles utilitzats per a tombar 103 anys de Mestalla, la casa de milers de socis i aficionats que han anat transmetent la fe valencianista de generació en generació en eixes grades que ara mig món ens enveja i es pregunta com és possible que vulguen tombar-les.
Uns sembla que no voleu tornar a governar en esta ciutat, els altres només aspireu a una trista foto amb el rei o la reina en un Senegal – Korea del Sud d’ací a quatre anys. Però la nostra memòria vos perseguirà i si no oblidem qui ens ha portat a esta situació tampoc oblidarem com vau votar un dia a favor de tombar la nostra casa, per a poder pagar les hipoteques que vau fer quan entràreu en política. Ni oblit ni perdó!
