Ortiz, qui ha passat per les conselleries on ha estat l’exconseller del PP, Rafael Blasco, ha explicat que va començar a treballar en la Conselleria a partir de desembre de 2008, quan ja s’havien concedit les subvencions a la fundació, i que depenia directament de Marc Llinares.
La testimoni ha indicat que va tenir coneixement d’aquestes ajudes “quan va arribar el moment de tancar-ho”, ja que Llinares li va demanar que ho mirara perquè era “un tema delicat”. Moments abans -ha agregat- ja havia sentit diversos tècnics dir que havien passat “coses rares” amb aquestes subvencions i que fins i tot s’havien comprat pisos amb els diners de cooperació, cosa a la qual no li va donar importància fins que va tenir en les seues mans els expedients.
Quan els va veure, ha dit que va anar a parlar amb Llinares i amb Sanjuán i els va indicar que “no podia ser”, que la compra de pisos no era objecte de la subvenció i que calia reintegrar els diners, revocar-la. Així, “van començar els problemes”, i ells li van respondre que va ser un “error” de la Conselleria, que ja sabien que es comprarien pisos, que sabien que ho havien concedit “malament”.
“Van intentar convèncer-me que era culpa nostra, i se’m va ocórrer la idea de posar els pisos a nom dels beneficiaris, de la gent de Nicaragua. Era una cosa rara, però podien així viure dels ingressos del lloguer dels immobles”, ha assenyalat. I li ho va proposar a Llinares i a Sanjuán.
Seguidament, ha comentat que li van demanar que enviara un requeriment a la fundació amb aquest extrem, i així ho va fer. Després, una tècnica, Francine Codina, li va comentar que estava tot esmenat amb noves factures que havia aportat la fundació “dins de termini” i que “estava tot clar”.
No podia ser
Quan va veure aquestes noves factures, que substituïen les de la compra de pisos, ha indicat que s’adonà que “no podia ser”. “No m’ho vaig creure. Després d’haver vist que en els expedients s’havien justificat les despeses amb la compra de pisos, era impossible que dos anys després aparegueren de sobte factures d’un projecte que no….”. Així, va advertir Llinares i Sanjuán que les factures eren “falses”. “Les factures eren impossibles”, ha insistit.
Les factures -ha agregat- “van aparèixer de la nit al dia”, i després d’advertir d’aquesta situació ha comentat que la van apartar dels expedients. Abans li van comentar que no tenia perquè dubtar de les factures perquè si estaven bé formalment, “havia d’acceptar-les”. I després, van tancar l’expedient.
“Era tan evident que volien que la fundació es quedara amb aqueixos diners de la subvenció, encara que no estiguera justificat, que em podia creure qualsevol cosa…”, ha agregat, i ha postil·lat que els tècnics li van comentar que des que havia arribat Blasco a la conselleria, havien canviat coses.
