El cardenal valencià Antonio Cañizares no formarà part del conclave que haurà d’elegir el successor del papa Francesc, qui va morir aquest dilluns, 21 d’abril. L’exarquebisbe de València, amb drets electorals com a membre del Col·legi Cardenalici, ha declinat la participació per motius de salut, segons ha confirmat l’Arquebisbat de València a Europa Press.
Amb la seua absència, desapareix l’únic representant de l’Església valenciana entre els cardenals electors. Cañizares, qui va ocupar càrrecs rellevants com a prefecte de la Congregació per al Culte Diví, es manté a València retirat de l’activitat pública. Per tant, es redueix de 135 a 134 el nombre de cardenals menors de 80 anys que hi participaran.
Entre els electors nascuts als territoris catalanoparlants, hi ha Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, triat per Francesc, igual que el 80% dels candidats escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns.
Omella ha dit que segurament morirà sent arquebisbe de Barcelona que és el que desitja ser. “És el que desitjo ser i m’agrada”, ha dit a RAC1 quan li han preguntat per les travesses que el situen com un dels candidats a ser el nou Papa. I ha afegit que és bo que el posen a la llista perquè així es complirà el que diu la tradició sobre que qui entra al conclave com a candidat a Papa, ix cardenal; i qui entra cardenal, ix Papa. “Si em posen a la llista sortiré arquebisbe de Barcelona”, ha manifestat. D’altra banda, Omella ha confiat que ell llegat del papa Francesc no es perda, tot i que cada Papa aporta la seua manera d’expressar-se i fer.
La mort de Francesc en l’Església valenciana
Mentrestant, des de les comarques valencianes afectades per la dana de l’octubre passat, la mort de Francesc s’ha viscut amb emoció. Diverses parròquies de l’Horta Nord i l’Horta Sud han volgut reconéixer la sensibilitat que va mostrar el pontífex amb les víctimes del temporal. El vicari episcopal Jesús Corbí ha destacat que “el Papa recordà al món la situació que vivia València”, i ha subratllat que “va ser una presència que consolava, que donava ànims i esperança”.
El gest de Francesc de presidir una audiència a Roma amb una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats va marcar moltes comunitats. “Va resar per València i per tots els damnificats. Això ha reconfortat moltíssimes persones, sobretot aquelles que havien perdut familiars o béns”, ha assenyalat Corbí. El cardenal Czerny, enviat pel Papa, va visitar personalment les zones afectades, convertides en centres d’ajuda, i va beneir la població.
Un dels gestos més colpidors el va protagonitzar la parròquia de Picanya, que va enviar al Vaticà la figura d’un àngel destrossat i ple de fang. El rector Joaquín Civera ha explicat que era “un detall en memòria de tots els morts, dels qui ho han perdut tot i dels voluntaris que ajudaren”. El mateix Francesc va rebre la figura poc abans d’un viatge internacional.
“El Papa ha estat una figura que ha posat veu i mirada sobre les perifèries, sobre els qui pateixen i se senten sols”, ha remarcat Corbí. Amb la seua mort, diu, “queda un sentiment d’orfandat, però també una herència d’amor als vulnerables”.
La figura del papa Francesc, així, queda profundament lligada a la realitat del País Valencià: per la seua atenció als damnificats de la dana, per la connexió amb la patrona valenciana i per un estil pastoral que, com ha recordat Corbí, “ha fet que l’Església mostrara el seu rostre més pròxim, més humà i més valencià que mai”.
