Continuen els rebuigs a la consulta de la llengua base convocada per la Conselleria d’Educació i que es desplegarà entre el 25 de febrer i el 4 de març. La localitat de l’Eliana, amb uns 20.000 habitants a la comarca del Camp de Túria, ha rebutjat aquesta iniciativa a través del seu ajuntament, governat pel PSPV.
L’alcalde, Salva Torrent, considera que la consulta «desvirtua el marc legal vigent i amenaça la cohesió educativa i lingüística del territori valencià». Segons l’equip de govern, la consulta «afavoreix la segregació lingüística i dificulta l’objectiu de garantir competències lingüístiques en valencià i castellà». També adverteixen del possible «caos administratiu» que podria generar als centres i entre les famílies, així com el «desajust pedagògic que comportarà. Ja que no s’ha tingut en compte el paper dels Consells Escolars».
A més, l’alcalde de la localitat creu que «plantejar aquesta qüestió en aquests termes suposa un atac a la llengua i a la nostra riquesa lingüística», i lamenta que la consulta «promou la relegació del valencià a un segon pla», fet pel qual demana a les famílies de l’Eliana triar valencià com a llengua base perquè «és l’única manera d’aconseguir que els nostres fills i filles siguen realment bilingües».
Callosa d’en Sarrià
En el cas de Callosa d’en Sarrià, amb uns 8.000 habitants a la Marina Baixa, qui va rebutjar la consulta de la llengua base va ser el Consell Escolar Municipal en una sessió celebrada el passat dijous. Després d’haver demanat des d’aquest organisme «en reiterades ocasions» a l’Ajuntament de la localitat, governat pel PP, el suport a mocions presentades contra la consulta, el govern local ha respost sempre negativament a aquestes propostes.
Per això, la comunitat educativa del municipi, amb les associacions de mares i pares d’alumnes dels centres públics, claustres, consells escolars, associacions en defensa de la llengua i el personal vinculat a l’àmbit educatiu van aconseguir portar a terme un escrit de rebuig amb què demanaven l’adhesió de la comunitat educativa per mostrar la disconformitat amb la consulta de la llengua base i amb la llei de «llibertat educativa».
L’escrit, que argumentava els danys que podia causar aquesta iniciativa, va comptar amb el suport dels representants de l’educació pública i amb l’abstenció dels representants del centre educatiu privat-concertat de la localitat.
