Fran Tudela, l’influencer conegut amb el nom de Cabrafotuda, assenyala en un vídeo de la sèrie realitzada en col·laboració amb Diari La Veu que «el turisme de masses i desmesurat arrasa per complet el nostre país: ens trau de les nostres cases, incrementa els preus dels lloguers, substituïx els negocis de barri per lloguers de bicicletes, convertix casa nostra en un simple decorat de plató ranci de Gusana Griso fent malbé l’essència i la idiosincràsia dels nostres pobles…» «No som turismòfobs per defensar la nostra casa, ells són veïnòfobs per fer-nos fora d’ella», afirma.
🔴 El turisme de masses i desmesurat arrasa per complet el nostre país: ens trau de les nostres cases, incrementa els preus dels lloguers, substituïx els negocis de barri per lloguers de bicicletes, convertix casa nostra en un simple decorat de plató ranci de Gusana Griso fent… pic.twitter.com/pynNL5QY4p
— cabrafotuda (@cabrafotuda) August 14, 2024
El primer capítol de la sèrie el va enregistrar a Alcoi, on va fer un recorregut per diversos espais rellevants, i el segon, a Monòver, municipi del Vinalopó Mitjà al qual es va traslladar per a celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, el 21 de febrer, i conéixer el parlar d’aquesta localitat. «No deixem de lluitar per la llengua mai i, sobretot, cuidem el sud», subratllava Cabrafotuda. En el tercer, va mostrar l’artesania de fibres naturals que es fabrica a Gata de Gorgos (la Marina Alta). Productes que ara porten «cinquanta mil influencers com si fora l’última novetat», assenyalava.
En el quart, va visitar Vila-real (la Plana Baixa) per a descobrir-nos alguns dels llocs emblemàtics de la ciutat amb motiu del 750é aniversari de la fundació. En el cinqué, ens va ensenyar algunes peculiaritats del parlar de Cabanes (la Plana Alta) i va anunciar la Trobada de la Plana Alta, que se celebra aquest dissabte, 20 d’abril. I finalment, es va acostar a Altea (la Marina Baixa) per a explicar-nos l’origen de les cúpules blaves, tan característiques d’aquest poble, junt amb les cases blanques. Un escenari ideal per a fer-se fotos i publicar-les a Instagram, assenyalava.
En el seté, va visitar Xàtiva amb motiu del 25 d’Abril per a explicar què reivindiquem els valencians cada any en l’aniversari de la Batalla d’Almansa. En el huité, Guardamar del Segura, «l’últim poble on es parla la nostra llengua al sud (o el primer, com ells diuen)». En el nové, va passejar per Burjassot (l’Horta Nord), un municipi amb un patrimoni important i persones il·lustres com ara Vicent Andrés Estellés.
En el desé, es va desplaçar fins al Mercat d’Alacant per a recordar les més de 300 víctimes mortals i les més de 1.000 ferides en el bombardeig de l’aviació feixista sobre aquest mateix lloc el 25 de maig del 1938, un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola. En el dotzé, va explicar el naixement d’Alzira (la Ribera Alta) en una illa fluvial del Xúquer. En el tretzé, va visitar Catarroja (l’Horta Sud) per a entrevistar Salvadora la Milonga, una de les últimes pescadores de l’Albufera. I en el catorzé va visitar Xixona (l’Alacantí) el 30 de juny, «a 30 graus, i quan encara queden 177 dies per dinar amb ton tio, el cunyat i obrir els regals de Nadal i fins aleshores no podràs menjar aquesta delícia que és el torró».
