La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres la creació d’un marc de protecció basat en indicacions geogràfiques per als productes artesanals i industrials que, per la singularitat del seu origen i producció, deurien ser protegits tal com indiquen la Unió Europea i els acords comercials amb països tercers, seguint el model que ja s’aplica en sectors com ara l’agroalimentació, els vins o els licors des de fa dècades.
L’executiu comunitari considera que el nou marc podria donar cobertura a vora 800 productes d’arreu del continent. Entre aquests hi hauria el calcer d’Elx o la ceràmica de Manises, d’acord amb les avaluacions preliminars dels serveis comunitaris.
«Moltes pimes han desenvolupat i perfeccionat les seues tècniques de producció durant generacions, però els calen incentius i recursos per a expandir-se, especialment fora de les seues fronteres. Aquesta protecció els ajudarà a reforçar la seua posició competitiva a Europa i portes enfora», assegurava la vicepresidenta comunitària i responsable de Competència, Margrethe Vestager.
El producte que aspire a la protecció europea haurà de complir amb tres criteris: ser originari d’un lloc o regió específics; que la seua qualitat, reputació o característiques siguen singulars del seu origen geogràfic; i que almenys un dels passos del procés de producció es realitze a la zona geogràfica definida.
Actualment hi ha un total de 16 estats membre que compten amb sistemes estatals d’indicació geogràfica per a aquest tipus de produccions, però la seua protecció no és efectiva més enllà de les fronteres estatals perquè no existeix un marc harmonitzat a escala comunitària.
Per això, des de Brussel·les es planteja un procediment simplificat basat en dues fases. La primera d’aquestes seria a nivell estatal per a aprofitar els esquemes existents en molts d’aquests països i evitar així l’augment de la burocràcia en els productors interessats.
D’aquesta manera, el productor o l’agrupació de productors hauran de presentar la candidatura d’Indicació Geogràfica a les autoritats de l’Estat membre, que l’examinaran i tramitaran el procés abans de decidir si traslladen la petició a l’Oficina de Protecció Intel·lectual de la Unió Europea, la EUIPO, que té la seu a la ciutat d’Alacant.
La EUIPO seria la responsable de la segona fase: avaluaria la petició, gestionaria el procés i l’elevaria al registre a nivell internacional perquè es resolga si finalment es concedeix o no la petició. Aquest sistema encara necessita del vistiplau del Parlament Europeu i dels 27 països per a eixir endavant, si bé hi ha confiança en el consens perquè la idea siga aprovada i funcione des de gener del 2024.
