L’arribada de Carmen Ortí al capdavant de la conselleria d’Educació no pareix que signifique un gran canvi respecte al seu antecessor, José Antonio Rovira.
De nou, tal com ja va passar l’any passat, el departament continua negant-se sistemàticament a reconéixer qualsevol activitat de memòria històrica com a formació del professorat. Amb aquesta negativa, Ortí impedeix que el professorat d’ensenyament secundari i batxillerat que participe en activitats d’aquest tipus les puga comptabilitzar com a hores de formació i, per tant, millorar el seu currículum.
El bloqueig d’Educació s’ha repetit en les jornades organitzades pels ajuntaments de Cullera, Gandia, la Vall d’Uixó i ara a Xàtiva, malgrat l’evident i demostrat caràcter acadèmic de l’activitat, organitzada per l’ajuntament de la ciutat amb el suport econòmic de la Diputació de València. Aquesta negativa se suma a la desaparició de tots els cursos i formacions sobre la matèria organitzats directament pel Cefire, el centre de formació de professorat gestionat per la mateixa conselleria.
“No ens han donat cap motiu ni argument per justificar la negativa -explica al Diari la Veu el regidor de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Xàtiva, Alfred Boluda- senzillament ens han remés un paper on diuen que ‘no reconeix interés educatiu'”. Una afirmació com a mínim arriscada, tenint en compte que és un període obligatori als currículums de l’assignatura d’Història a secundària.
Aquesta actitud és continuista amb una negativa similar en les jornades de l’any passat, però en realitat trenca la tradició de col·laboració d’Educació amb els esforços de divulgació i formació impulsats des dels ajuntaments. El 2024 mateix, Educació sí que va convalidar la participació a les jornades com a hores formatives, però abans, durant la primera etapa d’aquesta jornades, els anys 2018 i 2019, aquestes van ser coorganitzades conjuntament amb el Cefire.
Jornades centrades en la Transició
Les Jornades d’Educació i Memòria de Xàtiva, que en aquesta etapa arriben a la tercera edició, estan centrades en el tardofranquisme i la Transició, i compten amb la presència de figures acadèmiques de prestigi, inclosos Juan Sisinio Pérez Garzón, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Castella-La Manxa; Vicent Flor, doctor en Sociologia per la Universitat de València; Borja Ribera, doctor en Història Contemporánea per la UUV; Héctor Maravall, advocat laboralista, company de les víctimes de la massacre d’Atocha o Javier Tébar Hurtado, professor titular d’Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Una part més testimonial inclou la participació de dones activistes que a partir dels anys 60 van començar a organitzar-se en moviments socials i sindicals a Xàtiva, o la creació de les primeres associacions veïnals a la ciutat.
Les jornades tenen una part més teòrica, però també una altra de pràctica, amb l’intercanvi d’experiències o estratègies d’ensenyament d’història a diferents instituts, encara que “pel seu interés, també estan obertes al públic general”, apunta Boluda.
Per aquest regidor, la negativa d’Educació només pot explicar-se com “un efecte de la llei de Concòrdia, que enlloc de buscar la concòrdia, busca imposar el silenci i talar la recuperació de la memòria històrica.
