Benidorm és l’exemple a seguir segons el model econòmic proposat pel nou govern de PP i Vox, però amb suport també de bona part del PSOE i l’empresariat valencià. Un rècord de 2,7 milions de turistes l’any passat, el nombre de gratacels per habitant més gran del món, constants projectes urbanístics i uns ingressos creixents. Un model, però, que té també una cara B. Prescindint ací d’altres qüestions com la qualitat de la faena generada o l’impacte ambiental, l’accés a l’habitatge és una problemàtica compartida en totes les zones destinades al turisme, i Benidorm no n’és una excepció.
Malgrat els gratacels i els milers d’apartaments, la ciutat ostenta ja el títol de més cara de tot el País Valencià. Amb 2.179 euros mensuals de mitjana en els nous contractes –segons dades del portal immobiliari Enalquiler.com- és també la huitena a tot l’estat espanyol i, encara més preocupant, la que lidera els increments de preus: un 14,1% d’augment del preu del lloguer en els darrers sis mesos i un 9% en tan sols un mes, sempre segons el mateix portal.
Amb aquestes dades resulta obvi que el problema d’accés a l’habitatge siga una preocupació social que no puga amagar-se. La resposta de l’Ajuntament ha estat adherir-se al conveni marc amb la Generalitat per a la construcció de 91 vivendes protegides, motiu pel qual, el ple del passat dilluns 29 d’abril s’aprovava per unanimitat cedir solars públics per aquesta finalitat.
Però, és la construcció de més edificis la solució al problema? Segons les dades que elabora l’Institut espanyol d’Estadística a partir de les intensitats del consum elèctric, almenys 8.658 habitatges de Benidorm estarien buits. A aquestes caldria sumar-ne unes altres 5.324 amb consums mínims de llum i 10.315 amb ús esporàdic uns pocs dies o setmanes a l’any. Açò implica un total de 24.297 habitatges, o siga, el 40% del total de la ciutat.
Quatre de cada deu cases a Benidorm no estan servint per permetre accés a l’habitatge al seu veïnat, siga perquè són segones residències que estan buides pràcticament tot l’any, siga perquè són pisos que els seus propietaris prefereixen mantindre buits i tancats. Una xifra que fa semblar ridícules les 91 vivendes protegides que vol construir la Generalitat.
Proposta socialista rebutjada
En el mateix Ple del 29 d’abril, la majoria del PP va rebutjar una proposta del PSPV de constituir «una mesa de teball per abordar i donar solució al greu problema habitacional (…) amb la participació de la corporació municipal, sindicats, patronal hotelera, constructors i associacions de la ciutat». Un dels objectius de la mesa seria fer «aflorar els milers d’habitatges buits ‘”desaprofitats” que hi ha a Benidorm», a més de discutir l’ús dels solars municipals i els «límits dels apartaments turístics».
Un debat, el darrer dels apartaments turístics, que continua sent un tabú per al Partit Popular valencià, malgrat que s’està manifestant com un dels principals problemes a l’hora de garantir l’accés a un habitatge assequible, per les tensions que genera al mercat de lloguer. De fet, la situació és tan evident –i dramàtica en segons quins llocs- que a Canàries ja ha provocat manifestacions massives, mentre que a Madrid, l’Ajuntament –governat pel PP- ha començat a plantejar la limitació de les llicències a aquest tipus d’allotjaments.
