RedactaVeu / Bellreguard.
L’Ajuntament de Bellreguard, en un ple extraordinari, amb el saló de gom a gom, va nomenar fill predilecte l’etnobotànic Joan Pellicer, nascut a l’antic llogaret de Sotaia, al terme d’aquest municipi. Amb aquest acte, el consistori vol agrair la seua tasca d’investigació i divulgació en el món de l’etnobotànica, una matèria interdisciplinar situada en l’encreuament entre les ciències naturals i les ciències humanes. A la sessió plenària hi van acudir familiars i amics de l’homenatjat.
Com va indicar l’instructor de l’expedient, el regidor Jaume Borràs, “a Bellreguard hem tingut la sort de comptar amb un veí com Joan Pellicer que, amb la seua actitud vital, l’estima i el coneixement de la natura i de la cultura del seu poble i del seu país, està considerat el naturalista més rellevant del País Valencià des del botànic Cavanilles, per la qual cosa volem deixar constància del seu importantíssim llegat a les generacions futures”.
No és el primer homenatge; poc després de la seua mort, a primeries de 2007, es va aprovar per unanimitat atorgar el nom de Joan Pellicer a un nou parc i, en l’any 2009, es va proposar la Ruta Joan Pellicer, que haguera suposat l’adequació del paisatge agrícola i de la marjal des de la perspectiva cultural i paisatgística i que es té la voluntat de reprendre. A més, el pròxim 23 d’abril se celebrarà un acte institucional on es lliurarà el reconeixement a les filles de Joan Pellicer amb una exposició sobre la seua figura.
Foto: Ajuntament de Bellreguard.
Pellicer
Els estudis el van fer metge, però la seua vida no era estar tancat en una consulta, sinó al costat de la natura. Cal destacar alguns dels reconeixements a Joan Pellicer, com el doctorat cum laude amb la tesi “Recerques etnobotàniques al territori diànic o Comarques Centrals Valencianes”.
Entre altres, va guanyar, el 1999, el primer Premi Bernat Capó de difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic (3). Així mateix, va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme de forma pòstuma al programa Medi Ambient, en el qual s’encarregava de la secció Les nostres plantes.
Com a metge, va col·laborar amb l’Associació per a la Investigació Sanitària de la Safor, la Unitat de Digestiu de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia i el Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública, així com amb el d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant. En tots tres amb un denominador comú: l’estudi de les plantes en els aspectes medicinals, digestius i culinaris.
L’obra de Joan Pellicer inclou un ample grup de matèries al voltant del medi ambient natural, des de l’excursionisme en De la Mariola a la mar: viatge pel riu Serpis (1997) o Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les Comarques Centrals Valencianes (2002) fins a la descripció del territori, la història i la cultura popular de Bellreguard, Verd esguard (1994). Hi destaquen, sobretot, els llibres dedicats a l’etnobotànica, amb quatre obres de referència en la matèria sobre les terres valencianes: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor (1991), Flora pintoresca del País Valencià (1999) i els tres volums del seu conegut Costumari botànic (2000-2004).
