“Un pas més, encara que queda molt de camí per recórrer”, així ha valorat la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol de 2006 (AVM3J), Beatriz Garrote la decisió de l’Audiència de València, que ha estimat parcialment els recursos i ha ordenat practicar onze diligències perquè es realitze finalment una recerca que esclarisca les causes de l’accident de la Línia 1 de Metrovalencia, que en 2006 es va cobrar la vida de 43 persones i en el qual altres 47 en van resultar ferides
En declaracions a La Veu, la presidenta del col·lectiu ha assegurat que l’associació valora “molt positivament” aquesta notícia que aplega després de set anys de lluita.
Per a Garrote, que tres estrades “coincidisquen de manera unànime” en les seues conclusions és un pas “molt important” perquè es duga a terme una recerca “més profunda” de les causes d’aquest sinistre. L’Audiència reconeix “que no se’ns pot deixar amb el dubtes que han marcat des del principi aquesta investigació, que cal ampliar més eixa investigació”, ha assegurat una emocionada presidenta.
Malgrat açò, Garrote reconeix que el fet que haja passat tant de temps des del sinistre condicionarà la investigació, “ja que molt de material ha sigut destruït, inclús hi ha molta informació que no es va arreplegar en el seu dia, com és l’estat de les vies”. Així i tot, Garrote espera que les declaracions dels treballadors de FGV siguen claus. “En el seu moment foren coaccionats, ara esperem que actuen amb valentia”.
Cal recordar que la secció segona de l’Audiència de València ha estimat parcialment els recursos presentats contra l’arxiu de la investigació de l’accident de la Línia 1 i ha ordenat que es practiquen onze diligències sobre el cas, ja que considera que “no s’han esgotat tots els mitjans de recerca” i que “s’han posat de manifest nous elements que podrien donar lloc a noves sospites i a fer útil la continuació de la instrucció de la causa”.
En una acta amb data 20 de gener, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), els magistrats acorden revocar la decisió de la titular del jutjat d’Instrucció número 21, Nieves Molina, de rebutjar la reobertura de la causa. Així mateix, admeten onze diligències de recerca per a prendre declaració com a testimonis a mecànics i responsables de taller que van revisar la unitat sinistrada en 2005 i 2006 i demanen informació a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) sobre avaries prèvies que haguera patit.
Els magistrats indiquen que “davant el més mínim dubte, cal esgotar la recerca, cercant la veritat, deixant innòcua la més mínima escletxa de dubte enfront de l’actuació de persones físiques o jurídiques que puguen haver sigut o no responsables d’una acció”. D’aquesta forma, afigen que “no poden deixar-se indefensos a qui, en la legítima cerca de la veritat objectiva i la reparació adequada, pretenen evitar la permanència de buits sense cobrir en la recerca”.
En aquesta línia, i davant l’existència de “indicis que puguen aclarir el sinistre”, l’Audiència ha acordat practicar noves diligències de recerca “que puguen esclarir què va passar”. Considera que “les víctimes mai poden ni sospitar que no es va fer tot el possible i, amb açò, es va impedir descobrir el perquè de les mort o lesions dels seus familiars més volguts”.
Diligències concretes
Respecte a les diligències concretes, la Sala admet que es prenga declaració com a testimonis als mecànics i responsables de taller que van realitzar les revisions de la unitat sinistrada en 2005 i 2006, així com que s’oficie a FGV perquè remeta el llistat de maquinistes de la unitat sinistrada des del 20 de juny de 2006 a la data de l’accident, entre una altra documentació sobre aquest tema.
També demana que es prenga declaració com a testimonis als maquinistes que conduïen la UTA 3736 quan va tenir els accidents previs a la investigada o la que va patir una avaria en els frens dies abans del sinistre del 3 de juliol. En aquesta línia, admet que s’oficie al Sindicat Independent Ferroviari perquè remeta la documentació que dispose sobre aquesta avaria en els frens.
Així mateix, sol·licita que es prenga declaració com a testimonis-perits als funcionaris de la Brigada de Policia Judicial que van realitzar l’informe de 18 de juliol de 2006 i que es demane a Siemens que informe sobre les característiques tècniques de finestres i marcs de la unitat sinistrada.
De la mateixa manera, l’Audiència insta al fet que es demane a FGV informació sobre qui eren els responsables de revisar i decidir la ubicació i característiques de les balises de limitació de velocitat instal·lades en el tram entre plaça d’Espanya i Jesús.
Finalment, admet que es practique una nova diligència pericial pel mateix perit que va realitzar els informes anteriors amb les noves dades, fets i documents que es deduïsquen de les diligències anteriors, amb la finalitat de determinar si “l’estat de la UTA 3736 va ser una de les causes de l’accident del metro del 3 de juliol 2006”.
