Malgrat l’actual situació de crisi sanitària, econòmica i social, l’expulsió de famílies vulnerables de les seues llars no s’atura. És per això que els col·lectius veïnals de València s’han organitzat per a començar una nova campanya de denúncia amb «objectius irrenunciables» i «a llarg termini», entre els quals es troben la paralització «immediata» dels desnonaments, la retirada dels procediments judicials oberts i la creació de lloguers socials per a les famílies amb menys recursos.
La campanya ‘Barris en lluita. La Sareb és nostra’, coordinada per EntreBarris, posa el focus en la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, Sareb, popularment coneguda com «el banc dolent», responsable «d’un centenar de desnonaments» únicament a València. Es tracta d’una societat anònima creada amb fons públics i privats en 2012 per a «netejar» els actius dels bancs enfonsats a causa de la crisi. «Una crisi que ells mateixos havien creat», matisa Santi, membre d’EntreBarris.
Segons denuncia el col·lectiu, en les pròximes setmanes tenen en agenda desnonaments en els barris del Cabanyal i d’Orriols, entre els quals està el cas de Teresa, amb dos menors a càrrec, o el d’Ana, amb la mateixa situació. Ambdues expulsions tenen el que des del col·lectiu han anomenat «desnonaments amb data oberta», una dinàmica que consisteix a no avisar del dia i l’hora exacta en què es produirà el desnonament. «Açò dificulta la tasca del veïnat per a organitzar-nos i aturar les expulsions. Fa mesos que han incorporat aquesta dinàmica a Catalunya i ara l’estem patint també ací», apunta Santi, d’EntreBarris. A més, aquests desnonaments sense data provoquen més danys psicològics a les persones afectades.
En la Sareb, un 55% del capital és privat i l’altre 45% és públic, tot i que la gestió és privada. Entre els accionistes principals es troben el banc Santander, CaixaBank i el Sabadell. Aquesta campanya assenyala que el termini que tenia la Sareb per “col·locar” les propietats comprades s’acaba i, «com que els bancs no poden perdre mai, necessita expulsar famílies amb pocs recursos de les seues llars per poder reubicar-ne d’altres que li resulten més rendibles».
Un altre cas acompanyat per EntreBarris és el bloc ocupat el passat setembre per cinc famílies sense recursos en el barri del Cabanyal, on la Sareb ja ha començat els processos judicials pertinents per fer-los fora. «L’objectiu és que la Sareb venga aquest edifici, que estava anys buit, a l’Ajuntament de València i que passe a ser habitatge social», demana la xarxa veïnal.
També al Cabanyal, el col·lectiu té constància d’un altre edifici amb deu habitatges on la Sareb ha començat a «pressionar enviant cartes amb notificacions de desnonaments». «De sobte, aquestes societats compren el bloc sencer i són les que decideixen si volen canviar d’inquilins o pujar els preus dels lloguers, sense tindre en compte qui viu dins», explica Santi.
Entre els procediments judicials oberts també es troba el recent cas del Centre Social Okupat i Anarquista l’Horta, a Benimaclet. L’intent de desallotjar aquest espai va ser conseqüència d’una denúncia de la Sareb, la qual diu ser propietària de 100 metres quadrats d’aquest espai que en compta amb uns 12.000. No obstant això, el jutjat d’Instrucció nº 13 de València va ordenar el desallotjament sense notificació prèvia i una trentena de policies van entrar en l’espai, trencaren les portes i van tapiar la casa que hi ha dins, tot i admetre que desconeixien quina parcel·la corresponia a la denúncia. Hores més tard, i després de patir càrregues policials, centenars de persones van recuperar aquest espai.
Durant les següents setmanes la xarxa veïnal d’EntreBarris, integrada per organitzacions com Cuidem Benimaclet, Espai Veïnal del Cabanyal, Orriols en Bloc o Saïdia Comuna, entre d’altres, continuarà fent pressió des de les xarxes socials per aconseguir més vivendes socials per a famílies vulnerables. «A banda de la difusió, a partir d’ara farem accions sorpresa al carrer. Aquesta campanya durarà el que faça falta fins que aconseguim les exigències que demanem», conclouen.
La publicació d’aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
