El 2022 Barcelona anunciava que seria seu de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela que se celebrarà aquest estiu que ve. La proclamació arribava després que València –llavors amb Joan Ribó d’alcalde- es negara a finançar amb diners públics un esdeveniment al qual la capital catalana ja hi ha compromès un mínim de 55 milions d’euros.
Partits polítics, mitjans de comunicació i el lobby turístic de la ciutat van felicitar-se per la victòria de la candidatura, però a la societat barcelonina està lluny d’haver-hi unanimitat sobre les bondats d’hostatjar la competició. Més d’un centenar d’entitats veïnals, sindicats i col·lectius de barri han constituït una plataforma per oposar-se al que consideren un balafiament de recursos públics i una aposta pel model turístic en una ciutat que, consideren, ja fa temps que va superar els nivells de saturació de visitants.
La Plataforma No a la Copa Amèrica ha organitzat per aquest dissabte una jornada titulada «rumb al col·lapse» per debatre els possibles inconvenients d’hostatjar la competició, que van des dels riscos de tensar encara més el preu de l’habitatge fins a la desfeta del teixit social als barris portuaris, passant pels impactes ambientals i climàtics. El periodista del Diari La Veu, Joan Canela, participarà com a ponent a la jornada, explicant les conseqüències que la Copa Amèrica va tenir per a València, ciutat que la va hostatjar el 2007 i el 2010.
Precisament, un dels exemples en què s’ha fixat la plataforma opositora per argumentar el seu rebuig és l’experiència valenciana i els motius pels quals va rebutjar tornar a presentar candidatura pel 2024.
El deute acumulat per la competició –que l’ajuntament valencià no acabaria de pagar fins al 2023-, les dificultats per trobar una utilitat social als espais portuaris adaptats o l’escàs retorn econòmic a la ciutat que van deixar les dues edicions anteriors es troben entre els arguments valencians per no repetir i que ara esgrimeixen els opositors a la seu barcelonina.
