Compromís ha celebrat aquest dissabte a València una trobada del cicle «Obrim per guanyar» en què s’ha debatut amb la societat civil com gestionar els serveis públics. L’acte que s’ha celebrat al saló d’actes del MuVIM ha sigut moderat pel diputat al Congrés i candidat de Compromís a la Presidència de la Generalitat, Joan Baldoví, qui ha assenyalat que «la sanitat ha de ser la gran prioritat del nou Botànic».
«En aquests anys hem revertit les retallades del PP i estem recuperant la gestió pública de la sanitat, però no ens podem conformar. La sanitat valenciana necessita més inversió, necessita més personal, necessita ser més àgil per atendre a la ciutadania», ha afirmat Baldoví.
Per al candidat de Compromís, «tornem a trobar-nos amb el mateix problema de sempre», ja que el govern espanyol «té un deute sanitari de 800 milions d’euros amb la sanitat valenciana (per atendre pacients d’altres comunitats autònomes i estrangers)». Per això, «necessitem una Generalitat més reivindicativa que exigisca i aconseguisca eixos 800 milions que ens deuen per a invertir-los en la nostra sanitat».
«El que farem amb bona part d’eixos 800 milions serà una autèntica revolució en l’atenció primària», perquè «volem que 1 de cada 4 euros que s’inverteixen en sanitat vagen a Atenció primària, que és el que recomana l’OMS», ha assenyalat. «Igual que hem pegat la volta a l’educació valenciana com un calcetí, el mateix farem amb la sanitat pública. I hui precisament escoltem aportacions i propostes per fer-ho possible», ha afegit Baldoví.
En les seues intervencions, Anna Lluch, metgessa i investigadora en oncologia de rellevància internacional, ha insistit que el llegat sanitari de la gestió del PP de l’any 1995 al 2015 no va poder ser més negatiu. Lluch ha posat com a fita negativa la privatització de la gestió sanitària amb la implantació del model Alzira, on el que es prioritzava era la connivència amb les empreses adjudicatòries i no la salut dels pacients.
Lluch ha recordat com els governs de la dreta aplicaren les retallades més grans a la sanitat. «En aquella època tot era per a la nova Fe, no arribava res a la resta d’hospitals. Un hospital enorme que volien que es convertira en referència internacional, però que no va tindre repercussió fora d’ací. Hui la medicina necessita una interdisciplinarietat que un edifici de dimensions tan gran dificulta».
«L’atenció primària quedà quasi destruïda amb la gestió del PP. Es va abandonar la inversió en infraestructures sanitàries, també privatitzant ací tot el que pogueren. Per al futur necessitem un Pla Estratègic de Sanitat, la medicina pública que tenim és de les millors del món, però el pacient ha de ser conscient de la gran inversió que suposa, per a valorar-ho». Lluch ha destacat la introducció del «Circuit ràpid oncològic», engegat pel Botànic, que permet la connexió entre el metge de capçalera que detecta símptomes de càncer amb l’hospital, on en 48h se li fan proves al pacient per confirmar o descartar-ho el diagnòstic inicial. Així mateix, ha recalcat que un dels grans reptes, després de la gestió de la pandèmia, és reduir les llistes d’espera de cirurgies no urgents, que no poden ser tan grans.
Marta Murciano, exdirectora del CEIP Cremona d’Alaquàs (l’Horta Sud) ha explicat la seua experiència en el món educatiu públic, «com les retallades indiscriminades dels governs del PP, quan era consellera d’Educació María José Català, ens dugueren als professionals educatius i als pares i mares a unes mobilitzacions transversals». «La comunitat educativa va dir que ja hi havia prou perquè tots patien en l’àmbit personal les retallades», ha continuat. «La Generalitat havia rebut diners de la Unió Europea per a reformar centres, on estaven eixos diners? Anàrem fins i tot a Brussel·les, allí es destapà una de tants casos de corrupció del PP», ha indicat. També ha parlat del canvi de model educatiu amb el Botànic quant a infraestructures, ben evident amb l’entrada en funcionament del Pla Edificant.
Rosa Atiénzar, infermera de professió i secretària general de sanitat de CCOO-PV ha resumit l’estat de la sanitat pública dient que «la sanitat està malalta, però diagnosticada pel govern progressista, que ha començat el tractament». «Ningú pot negar que açò ve de molt arrere, és conseqüència de la gestió del PP, que ens transformà en laboratori de la privatització sanitària de la dreta a tots els nivells», ha afegit. «Abans d’instaurar el model Alzira ja començaren a privatitzar molts serveis hospitalaris», que «compten amb menys professionals, no compleixen els contractes, no fan les infraestructures sanitàries a què estaven compromesos».
«Després del forat tan gran que deixà el PP, en aquests huit anys s’han fet coses positives, però també hi ha problemes per a cobrir llocs de treball, com a la resta de l’Estat. El deteriorament de l’atenció primària ha estat programat des dels anys 90 i s’ha de revertir perquè la primària és l’eix del sistema sanitari», ha remarcat.
Finalment, Baldoví ha destacat «la importància de l’acte, obrint-nos a noves idees i sobretot a escoltar el que han aportat hui persones que viuen de primera ma la importància de la sanitat o l’educació pública per a una societat millor».
