La música i els artistes parlen quan guanya la política que vulnera els drets humans. A Espanya ha passat en diverses ocasions amb tragèdies com la de la dana o amb l’exemple del genocidi a Palestina. Artistes de diverses disciplines s’han posicionat políticament en actes on es reconeix el talent a través d’uns premis que, ara mateix, serveixen d’altaveu polític. Un exemple recent és el discurs de Nerea Pérez als “Premios Ídolo”.
Més recent encara és l’actuació de Bad Bunny en la Superbowl. L’artista porto-riqueny va fer el show recordant cançons seues i també d’altres reguetoners del seu país natal demostrant així que Amèrica no és sols els Estats Units. L’última cançó l’acaba anomenant tots els països americans amb les banderes darrere, inclosa la de Palestina. Una imatge que diu més que mil paraules.
En aquests casos, els prejudicis cap al reggaeton desapareixen i transformen la música en un altaveu. Té més potència encara quan és un artista com Bad Bunny que arriba a un públic majoritàriament jove, que ara es veu influenciat per les xarxes socials i els discursos de dreta i ultradreta que s’apoderen de l’algoritme destacant entre vídeos de gats graciosos, concerts de música en directe o filòsofs i pensadors.
Sobre la Superbowl, cal afegir també missatge directe i explícit del grup de punk Green Day: “No Trump, No KKK, No fascist USA”. Per altra part, cal comentar que els Grammys també van ser un acte de protesta contra les polítiques migratòries amb discursos com el del mateix artista de Puerto Rico, Billie Eilish o Olivia Dean, entre altres, que lluïren “Ice Out” als seus outfits com la parella Justin i Hailey Bieber.
Tan important és el missatge que es llança des d’actuacions musicals com la que comente, com en un simple tuit. Per això, i comentant la mesura que s’ha aplicat fa poc de prohibir les xarxes socials als menors de setze anys, segons la meua opinió, no és vàlida o és insuficient. No crec que la solució siga prohibir, sinó més bé, educar a partir d’una eina tan potent com ara TikTok, Instagram o YouTube, entre altres. Després de complir l’edat mínima per poder estar a les xarxes socials, es poden trobar amb el problema de no saber com utilitzar-les i no ser conscients de tota la càrrega que pot comportar exposar-se i aprendre a conviure amb tota la gent del món que hi està connectada.
Els missatges racistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i, en definitiva, feixistes; continuaran sent visibles per a la major part de la població que pot veure’s afectada tenint més o menys de setze anys. Hi ha persones grans que també són influenciables per aquestes opinions que cada vegada estan més presents. Si a partir d’ara els menors de setze no tenen xarxes socials, tampoc poden formar la seua opinió a través de vídeos virals com l’actuació de Bad Bunny i poden ser influenciats per les famílies que ja conserven una opinió que difícilment pot canviar.
