Els jutjats amb competències en violència sobre la dona (JVD) del País Valencià van rebre durant el primer trimestre d’enguany un total de 7.212 denúncies, un 17,3% més que les 6.149 registrades en el mateix període del 2021. Igualment, la xifra de víctimes, 6.795, va patir un increment interanual del 18,4% en relació amb les 5.737 d’un any abans.
Aqueste s són algunes de les dades més destacades de l’informe estadístic trimestral publicat aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El País Valencià té la tercera taxa de violència de gènere per cada 10.000 dones més alta de l’estat espanyol, amb 25,6, enfront de la de 22,2 registrada entre gener i març del passat any. Només la superen en aquest índex Múrcia (26,4) i les Balears (26). La taxa mitjana de l’Estat es va situar en 18,4.
De les 6.795 víctimes comptabilitzades al territori valencià en aquests primers tres mesos del 2023, 4.118, el 60,6%, són de nacionalitat espanyola, un 16,7% més que en el mateix període del 2022, i 2.677, el 39,4% restant, són estrangeres, un col·lectiu que ha crescut en aquesta estadística un 21,2%.
El nombre de renúncies, com es denomina a aquells casos en els quals les perjudicades s’acullen a la dispensa de declarar com a testimonis contra els seus presumptes maltractadors, ha crescut un 21,2%. En el primer trimestre del passat any va haver-hi 684 i, en el present, 829.
Del total de les 7.212 denúncies registrades en el període analitzat, 4.654 van ser presentades per les mateixes víctimes bé davant les forces de seguretat bé als jutjats, 116 pels seus familiars i 963 derivaven de la intervenció directa dels cossos policials. Unes altres 798 es deuen a informes de lesions registrats en els òrgans judicials i 681 van ser interposades per serveis d’assistència i tercers en general.
D’altra banda, les ordres de protecció adoptades pels jutjats de violència sobre la dona, 1.011, han disminuït un 9,2% en relació amb les 1.114 de fa un any. En aquesta línia, van baixar un 3,9% les ordres incoades, al mateix temps que van pujar un 250% les inadmeses (de 4 a 14) i un 18,2% les denegades, que van passar de 220 a 260. Als jutjats de guàrdia, les ordres de protecció adoptades també van baixar, de 170 fa un any a 159.
La xifra de persones jutjades per aquests delictes als Jutjats de Violència sobre la Dona del País Valencià també va créixer, en concret un 18,4%, perquè de les 951 comptabilitzades entre gener i març del 2022 es va passar a 1.126 en el mateix període del 2023. D’aquestes 1.126 persones, només tres eren dones i un 90,6% del total van resultar condemnades, un 1,8% més que un any abans.
Per contra, el nombre de persones jutjades per violència de gènere en els Jutjats penals, 792, va baixar un 14,9% respecte a les 931 del primer trimestre del passat any. A les Audiències Provincials aquesta xifra també es va reduir considerablement, un 45,5%, de 22 a 12.
Les estadístiques reflecteixen un increment del 27% en el nombre de sentències condemnatòries dictades pels jutjats de Violència (1.017 en el primer trimestre d’enguany enfront de 801 en el de 2022), de l’1,9% en les decisions absolutòries (105 per 103), mentre que el nombre de sobreseïments provisionals, 1.730, va augmentar un 8,8% i el de sobreseïments lliures, 142, ho va fer un 4,4%.
Suspensió del règim de visites amb fills
Destaca l’important increment de la mesura consistent en la suspensió del règim de visites amb fills menors en l’àmbit de la violència de gènere. Els jutjats valencians ho van acordar en aquest primer trimestre en 152 casos, enfront de les 119 acordades un any abans, d’un total de 989 en tot l’Estat.
Aquesta circumstància és conseqüència de l’aplicació de la Llei orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, que va modificar l’article 544 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, establint la suspensió del règim de visites «quan es dicte una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existiren indicis fundats que els fills i filles menors d’edat hagueren presenciat, patit o conviscut» amb la violència de gènere.
