La sanitat valenciana torna a confrontar-se amb les ombres de la gestió privada. Un testimoni sanitari que va treballar per la concessionària descriu a Diari La Veu pràctiques que encaixen plenament amb la lògica del benefici. Protocols més laxos en els hospitals gestionats per l’empresa Ribera Salud, proves diagnòstiques substituïdes per altres més barates i criteris de risc modificats per reduir despesa en aquest cas en embarassades.
Aquest professional que ha demanat anonimat (Raúl, nom fictici), ara exerceix en un centre de gestió 100% pública. Recorda perfectament quina era la instrucció implícita: “Entre una ressonància o una radiografia, sempre una radiografia.” Aquesta persona treballava a un dels hospitals de Ribera Salud anteriors a la reversió. “Els protocols “preferents”, que recomanen la prova més adequada segons criteri clínic, es veien substituïts sistemàticament pels protocols “acceptables”, més barats, però menys sensibles“, segons relata.
Protocols més durs i menys proves: “Havies de justificar cada cosa al laboratori”
Raúl també descriu diferències substancials en l’atenció obstètrica, un àmbit especialment sensible. “En el (hospital) públic, amb un sol factor de risc en una embarassada ja es fan certes proves. A Ribera havien de complir-se dos factors. Això reduïa molt el que gastava l’empresa en proves i reactius.” En alguns casos, afirma, el personal havia de parlar directament amb el laboratori per justificar exploracions que, en els hospitals de gestió directa, es fan de manera automàtica.
L’exigència de presentar almenys dos factors de risc “pot comportar una infra-detecció” de complicacions en fases inicials, segons explica Raúl. “Hi ha patologies com la diabetis gestacional, la preeclàmpsia o el retard de creixement fetal que poden manifestar-se amb un únic factor de risc rellevant i que, sense un seguiment adequat, poden derivar en conseqüències greus per a la mare i el nadó, com parts prematurs o baix pes en nàixer. Per exemple tenir més de 35 anys o un IMC (Índex de Massa Muscular) major o inferior al recomanat a l’hospital públic de gestió pública ja és suficient per fer la prova pertinent. En el cas de Ribera s’havien de complir dos d’aquests“, afegeix.
Aquestes pràctiques no apareixen descrites literalment en cap document oficial de la concessionària, però coincideixen amb el model que dibuixen els informes interns de Ribera Salud, com ara el Pla Estratègic 2018–2028 del departament de la Ribera al que ha tingut accés Diari La Veu. El pla vincula la sostenibilitat econòmica del sistema a la reducció de despesa assistencial, l’ús de “protocols estandarditzats” i el “control estricte de l’activitat clínica” com a via per “garantir l’equilibri financer“.
Aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb l’empresa Ribera Salud. Fonts de l’empresa del Departament de Salut del Vinalopó asseguren que es compleixen els marcs de les institucions públiques. “Se segueixen els procediments que marquen les guies clíniques professionals i els protocols vigents en en la Conselleria de Sanitat i el Ministeri”, diuen fonts de la companyia.
La llista d’espera, una variable econòmica
En desembre de 2025 es van filtrar uns àudios del CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, en què diu textualment que cal “desfer el camí” després d’haver reduït llistes d’espera i que la relació entre demora i beneficis és “directa”. La frase més contundent gravada expressa una realitat que fins eixe moment només denunciaven sindicats i professionals: “L’elasticitat del resultat a la llista d’espera és directa”.
Això significa, literalment, que una llista d’espera més llarga pot traduir-se en més marge econòmic per a l’empresa, especialment en un model capitatiu com el de l’hospital del Vinalopó (el Baix Vinalopó) en què la concessionària cobra per població assignada i no per activitat. Menys proves i menys intervencions, per tant, equivalen a més benefici.
Documents interns: estalvi estructural i incentius per reduir activitat
La documentació interna a la qual ha tingut accés aquest diari reforça aquesta lectura. El Pla Estratègic 2018–2028 de Ribera explica que el model de concessió suposa un “estalvi de 50 milions d’euros anuals” per a la Generalitat perquè la despesa per pacient és més baixa que en gestió pública. Alhora, la seua societat Elche Crevillente Salud SAU, gestora del Vinalopó, va obtenir uns beneficis d’11 milions d’euros després d’impostos en 2024, segons consta en el registre mercantil. Això no s’aconsegueix fent més, sinó gastant menys, com confirma Raúl. Menys proves costoses, menys indicacions preferents, menys activitat assistencial. El document també detalla un sistema d’incentius per al personal que pot arribar a un 23 % del salari base i que està vinculat a objectius de rendiment i costos, un mecanisme que indueix a reduir derivacions i proves per criteris econòmics.
El discurs públic contra els fets interns
Mentrestant, Ribera Salud exhibia en dossiers com “Llistes d’espera Ribera de la Generalitat Valenciana” que els seus hospitals presentaven millors demores que la mitjana valenciana, els àudios del directiu que es van fer públic a finals de 2025 revelen que aquella eficiència es sustenta en reduccions d’activitat, protocols menys durs i proves diagnòstiques menys costoses. L’auditoria oficial de la concessió de Torrevella destacava demores “excepcionalment baixes”.
Pot rescindir la Generalitat el contracte del Vinalopó?
Els plecs de les concessions valencianes no inclouen una clàusula específica per “escàndol”, però sí obligacions clares com prestar el servei amb la qualitat del sistema públic, complir les demores màximes, actuar amb bona fe contractual, i no perjudicar “l’interés general”. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic contempla el rescat anticipat del servei per part de l’Administració “per a la seua gestió directa per raons d’interés públic”, sempre que es justifique que aquesta opció és “més eficaç i eficient que la concessional”.
Al País Valencià, Ribera Salud ha gestionat mitjançant concessions administratives fins a cinc hospitals públics al llarg de les últimes dècades. El primer va ser l’Hospital de la Ribera, a Alzira (la Ribera Alta), símbol del conegut “model Alzira”, revertit a gestió pública el 2018. Posteriorment, la companyia també va controlar l’Hospital Universitari de Torrevella (el Baix Segura), l’Hospital de Dénia (la Marina Alta) i l’Hospital de Manises (l’Horta Sud), tots tres recuperats per la Generalitat en diferents processos de reversió El d’Alzira i Torrevella va ser revertits pel Botànic (PSPV-Compromís). El de Dénia (Marina Alta) i Manises (l’Horta Sud) van ser revertits pel govern del PP de Carlos Mazón. En el cas del centre de l’Horta Sud Ribera havia venut la seua participació anys abans i el centre era gestionat només per Sanitas des de feia aproximadament dotze anys. Actualment, l’únic centre que continua sota gestió de Ribera Salud al País Valencià és l’Hospital del Vinalopó, a Elx i Crevillent (el Baix Vinalopó), una concessió que el Consell de Pérez Llorca va prorrogar.
Per la seua banda aquest mitjà ha preguntat a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana mitjançant correu electrònic cinc dies abans de la publicació d’aquesta informació, però en el moment de la publicació encara no s’ha rebut cap resposta. Davant d’aquesta falta d’informació Diari La Veu ha preguntat al portaveu del Consell Miguel Barrachina en la roda de premsa del Consell per aquest tema. “Desconeixem aquesta informació. El nostre Consell ha revertit les concessions quan ha estat justificat”, repassa sobre la possible reversió de l’Hospital del Vinalopó.
